València cel·lebra el 80 aniversari del Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura

València cel·lebra el 80 aniversari del Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura

“Commemorem un moment excepcional de la història de València, que va ser protagonista d’una de les mobilitzacions culturals més importants que hi ha hagut” | Ribó: “Fa 80 anys va arrancar en l’hemicicle un congrés d’intel·lectuals per la resistència i la pau, per la veritat i la justícia”

“Hui és un dia molt important per a esta ciutat, per a la cultura i també per a les llibertats en este país, i com a alcalde de València vull manifestar la meua profunda satisfacció per poder realitzar un acte que recorda no solament el 4 de juliol de 1937 sinó també l’acte del 50 aniversari d’aquell Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura que en el recentment estrenat Palau de la Música es va commemorar d’una manera important en 1987”, ha afirmat Joan Ribó, alcalde de València, en concloure en l’Hemicicle municipal l’acte commemoratiu “80 Anys en Defensa de la Cultura”, presidit per l’alcalde i pel President de la Generalitat, Ximo Puig, i que ha comptat amb la presència, entre altres, de la néta de Juan Negrín, president del consell de ministres de la República Espanyola, que en aquells dies tenia la seua capital a València.

“Crec que en esta commemoració en el mateix lloc on va arrancar aquell congrés enmig d’una guerra s’han posat de manifest alguns valors com la necessitat de la defensa de la cultura, la defensa de la llibertat, la defensa dels valors republicans… És molt important. Front a l’ Avall la intel·ligència i visca la mort, jo vull dir amb molta claredat: Visca el Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura que es va celebrar en este Hemicicle fa 80 anys”.

L’alcalde ha donat la benvinguda als participants a este acte, entre els quals es trobaven els conselleres Vicent Soler i Gabriela Bravo, l’ex president de la Generalitat Joan Lerma, l’ex alcalde de València, Ricard Pérez Casado, l’ex conseller de Cultura, Ciprià Ciscar, a més d’altres descendents d’assistents a aquella convocatòria contra el feixisme de la intel·lectualitat mundial, i de bona part dels regidors i regidores del Govern de la Nau, representants dels grups polítics de l’oposició municipal, escriptors com Ferran Torrent, Fernando Delgado, Muñoz Puelles, Francesc Pérez i Moragón, o Alfons Cervera, entre uns altres.

Les primeres paraules de Joan Ribó han sigut per a lamentar l’absència del professor, escriptor i historiador Paul Preston que, com ell mateix ha explicat més tard en un vídeo, no ha pogut estar en l’acte ni pronunciar la seua conferència per motius de salut. Seguidament Ribó ha recordat que “un terrible bombardeig de la ciutat” va precedir al juliol de 1937 l’arrancada “del que sens dubte ha sigut un dels esdeveniments més importants que ha acollit este Hemicicle de l’Ajuntament en què ens trobem. El Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, la dimensió del qual va anar molt més allà dels estrictes límits culturals per a convertir-se en un gran acte de fraternitat i de bella solidaritat amb la situació de guerra civil que estava patint una Espanya republicana, la capital de la qual va haver de traslladar-se fins a la nostra ciutat”.

Ribó ha recordat que aquell esdeveniment que va congregar més de cent intel·lectuals de tot el món en un país en guerra, “va tindre una dimensió molt especial de defensa dels valors democràtics, de resistència davant la barbàrie en un país on s’havia assassinat un dels seus més grans poetes, Federico García Lorca, on s’anava a represaliar valencians universals com Miguel Hernández, i on un dels més cruels guerrers del bàndol revoltat, el general Millán Astray, proclamava el crit: «avall la intel·ligència.”

L’alcalde de València ha recordat la figura de Juan Negrín, la néta de la qual, Carmen, ha intervingut més tard, i ha evocat altres intel·lectuals participants com César Vallejo, Miguel Hernández, Antonio Machado, Gerda Taro, Rafael Alberti, Teresa León, Miguel Hernández, Luis Buñuel, Malraux, Neruda, Tristan Tzara, Heinrich Mann, Kurt Stern, Ilya Ehremburg, Dos Passos, Hemingway, Carles Salvador, Huidobro, Bergamín, Cernuda…, per a assenyalar a continuació que “la commemoració que hui iniciem ací on va arrancar el congrés internacional naix amb el repte de la recuperació de la memòria silenciada, de la necessària reflexió sobre el paper dels intel·lectuals davant noves amenaces que es presenten als creadors i treballadors de la cultura i sobre la societat en general; les velles amenaces i perills però també aquells que arriben adaptats als nous temps.”

Igualment, Ribó ha expressat el seu orgull, com a alcalde de València, que l’Hemicicle de la ciutat, “este lloc de debat, albergara fa ara huit dècades un extraordinari protagonisme mundial com a epicentre d’aquell gran esdeveniment de mobilització cultural organitzat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, que va portar fins a València tota la solidaritat de l’antifeixisme intel·lectual en defensa d’un humanisme revolucionari, a bona part del millor de la intel·lectualitat mundial en suport solidari d’una Espanya republicana contra la qual s’havien alçat els enemics de la democràcia i la llibertat”.

Ha conclòs la seua intervenció Joan Ribó recordant que el de 1937 va ser un congrés “per la resistència i la pau, per la veritat i la justícia, carregat d’èpica, amb bombardeig, amb visita al front de guerra madrileny i participants arribats directament de les trinxeres on combatien amb les Brigades Internacionals”. Com fa 80 anys, els assistents a esta commemoració assistiran hui a una representació de l’obra Mariana Pineda, de García Lorca, i recordaran el bombardeig que va acompanyar el seu inici amb una visita al refugi recentment rehabilitat en el propi Ajuntament.

 

La Cultura front a l’intolerància

Per la seua banda, el President de la Generalitat ha ressaltat que la commemoració celebrada en l’Ajuntament “és un acte simbòlic per als valencians en el qual recordem que València es va convertir fa 80 anys en la capital mundial de la lluita contra la barbàrie, de la cultura enfront de la intolerància”, per a afegir que este moment històric “hem de vore’l també com un símbol del que vol ser València, d’un nou paradigma de la Comunitat Valenciana que té a veure amb la cultura, amb els valors de la justícia i la llibertat, amb la voluntat d’acabar amb les noves barbàries que ens amenacen i ens tenallen, com el canvi climàtic, els populismes proteccionistes o l’actitud de tants agents moguts per l’odi en el món”. Puig ha dit que “han d’estar més vigents que mai els principis que ací fa 80 anys es van enaltir.”

Després de la benvinguda de l’alcalde als assistents ha intervingut Francesc Pérez i Moragón, comissari de la commemoració, que ha parlat de les activitats previstes dins del cicle “80 Anys en Defensa de la Cultura”, que inclouen cinema, exposicions, edició de llibres, etc., i ha presentat l’únic document audiovisual que queda d’aquell congrés que es va iniciar el 4 de juliol de 1937.

Seguidament ha pres la paraula l’escriptor Vicente Muñoz Puelles, que ha explicat que entre els assistents al Congrés n’havia de 28 països diferents. Ha recordat els atacs que en l’actualitat pateix el món de la cultura “que hagueren entusiasmat als cínics de l’antiga Grècia” i que els assistents al Congrés “van lluitar pels seus ideals amb les eines que els proporcionava el seu ofici.”

Més tard ho ha fet Carmen Negrín, que ha expressat la seua satisfacció per “poder recordar amb vostès episodis tan transcendentals relacionats amb aquell mític congrés celebrat en condicions excepcionalment dramàtiques”. També ha recordat que l’únic document sonor que es conserva del seu avi, el president de la República, Juan Negrín, és precisament el que apareix inaugurant, en francès, el Congrés de València “que va representar un gir important en la literatura i en la política”.

Encara que Paul Preston no ha pogut estar a València ni pronunciar la seua conferència Escriptors compromesos i turistes literaris, sí que han pogut escoltar-se les seues paraules a través d’un vídeo en el qual lamentava la seua absència i assenyalava el paper dels qui van vindre a Espanya d’altres llocs del món durant la guerra civil: brigadistes internacionals, escriptors que venien per a donar suport moral i corresponsals de guerra.

Seguidament, Pérez i Moragón, ha fet un resum de la conferència preparada per Preston. L’acte ha conclòs amb la intervenció on el president Ximo Puig ha ressaltat que “València va ser la capital de la dignitat i la preocupació mundial per la cultura amenaçada, on els intel·lectuals van alçar la seua veu contra la intolerància i la seua ploma contra el feixisme en un acte d’amor, lleialtat i sacrifici inoblidables”.



Related Articles

Final ACB: Primer punto para el Real Madrid en un partido igualado (87-81)

Un partido igualado el primer asalto de la final ACB entre Real Madrid y Valencia Basket. Tanto que solo en los

La Policía Nacional y la Diandro se incautan de 82 kilos de cocaína en el interior de muebles en el puerto

Agentes de la Policía Nacional, con la colaboración de la Diandro de la Policía Peruana, se han incautado de 82 kilos de pasta base de cocaína oculta en el interior de muebles. Además, con la detención de sus cinco miembros, ha sido desarticulada la organización que pretendía introducir la droga desde Lima (Perú) a través […]

Artículos relacionados:

El consell rector de l’IVAM aprova la compra d’obra de 8 artistes, la majoria dones

Són treballs de Yto Barrada, Isabel Oliver, Àngela García, Cabello/Carceller, Joaquín Collado, Miguel Calatayud i Ximo Berenguer El consell rector de l’IVAM,

No comments

Write a comment
No Comments Yet! You can be first to comment this post!

Write a Comment

Your e-mail address will not be published.
Required fields are marked*