Els germans Culla, hereus de Rafael Culla, últim propietari del teatre, donen el seu arxiu al Centre de Documentació Escènica
El Centre de Documentació Escènica de l'Institut Valencià de Cultura rep la donació del fons documental dels germans Jorge, Rafael i José Antonio Culla, hereus de Rafael Culla, últim propietari del teatre Ruzafa de València.
El llegat Culla és l'arxiu històric i documental d'un dels teatres més emblemàtics de la ciutat de València: el Teatre Ruzafa. Reuneix documentació, llibrets, partitures, textos dramàtics i registres de la història del teatre valencià des de mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX, una documentació bàsica i única per a conéixer la història del teatre a València.
El Centre de Documentació Escènica recupera el llegat de la família Culla, que sempre va estar satisfeta amb la relació de custòdia que dels seus materials s'havia fet fins que l'any 2012, per discrepàncies amb la direcció de Teatres de la Generalitat, van decidir retirar tot aquest important llegat familiar. Les gestions de l'IVC amb els germans Jorge, Rafael i José Antonio Culla han cristal·litzat amb la tornada definitiva del llegat a les instal·lacions del Centre de Documentació Escènica.
Tal com manifesten els membres de la família Culla, fills del director i gerent del Teatre Ruzafa Rafael Culla López, "el Teatro Ruzafa fou un referent de la vida teatral valenciana durant un segle; durant cinquanta anys va ser gestionat per la nostra família. Vam tenir la sort d'heretar del nostre pare un llegat que és una joia com a arxiu de llibrets teatrals i partitures, a més a més d'un fons documental de gran valor de programes, cartells, fotos i documents".
Els hereus han afirmat que "hui més que mai, estem feliços que aquest llegat estiga una altra vegada a València a disposició d'investigadors i estudiosos, i esperem que algun dia puguem tindre una publicació que done a conéixer a les noves generacions el que el Ruzafa va suposar per a la història del teatre valencià. Moltes gràcies a l'Institut Valencià de Cultura per fer possible que el nostre llegat torne a estar a València".
Segons el director general de l'IVC, Abel Guarinos, "la importància del llegat de la família Culla resideix en el fet que és, en quantitat, qualitat i varietat de documents, la memòria més gran de lírica i dramatúrgia conservada d'un teatre de València, sobretot pel que fa a materials escènics i musicals dels segles XIX i XX".
Ara, amb l'acord de la família Culla amb l'Institut Valencià de Cultura, es recupera la totalitat del llegat, i a més a més, des d'ara, la còpia digital dels materials que formen part de l'arxiu i que conserva la família, bàsicament contractes, llibres de registre, programes i fotografies. Aquests originals no formen part del llegat, però gràcies al treball de digitalització estaran a disposició dels investigadors.
Entre aquests documents digitalitzats es troben una selecció de programes de mà del teatre des de 1875 fins a 1959, que són d'incalculable valor per a la reconstrucció de la vida cultural de la ciutat i que mostren el microcosmos de huit dècades de la vida teatral de València, des d'una representació benèfica de "La Moma" el 1875, fins al pas per l'escenari dels mestres Peydró, Chueca, Penella, Guerrero, Padilla, Alonso Barbieri, Cortina, Chapí o Sorozábal. Aquests materials, que, de moment, la família desitja conservar, podran afegir-se al comodat més endavant mitjançant una addenda al present contracte.
El nou contracte inclou el compromís per part de l'Administració d'establir accions de difusió de la riquesa documental de l'arxiu, que començaran amb la seua catalogació exhaustiva, la publicació del seu inventari i l'edició d'un llibre sobre la història del teatre Ruzafa.
La família Culla estigué al capdavant del Teatre Ruzafa des de 1924 fins al seu tancament el 1971, i l'arxiu conté uns 3.000 volums, entre manuscrits originals, còpies o versions d'altres obres, textos impresos i partitures, centrades en el repertori exhibit a la sala des del final del segle XIX fins als anys 60.
Les obres permeten descriure minuciosament la llarga època en què comèdia i sarsuela foren els reis, i el Ruzafa, el seu epicentre. El corpus de les obres inclou sainets, sarsueles, amb les seues partitures, drames i comèdies, joguets còmics, molts dels quals bilingües, i tot tipus de peces dramàtiques.
Destaquen els exemplars editorials del segle XIX que permeten dibuixar un mapa de les impremtes dedicades al teatre en València i Madrid. Així mateix, la selecció de manuscrits componen una font de valor documental extraordinari per a estudiar l'evolució de l'entreteniment escènic de la primera meitat del segle XX, l'aparició de nous públics i el canvi dels gustos, així com per a censar les preferències quant a títols i autors.
Dels 2760 registres, uns 1700 pertanyen al segle XIX i altres cinquanta al segle XVIII. La resta, a la primera meitat del segle XX. Entre aquests, hi figuren peces tan atractives com una versió teatral de 'La barraca', firmada per Martí Orbera, i un llibre de registre, veritable joia sociològica, que permet traçar un inventari de la programació a través de les dècades.
Els 300 registres de música notada contenen no menys de mil partitures, cosa que converteix aquest arxiu en una font documental dramaticolírica de primer ordre.