El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló cedirà al Servei d’Arxiu, Gestió Documental i Publicacions de la Diputació l’arxiu que ha elaborat sobre la Memòria Històrica que conté més de 400 documents que expliquen les conseqüències que van tindre la Guerra Civil i la postguerra a la província de Castelló. Es tracta d’una cessió temporal d’una informació històrica que durant un període de cinc anys passarà a formar part dels fons documentals de la institució provincial per a ser accessibles a la ciutadania a través de la seua pàgina web. Els investigadors i el públic en general podran consultar online fotos, cartes de comiat de condemnats a mort, partides de defunció, periòdics de l’època i altres documents d’interés aportats per les famílies de les víctimes o aconseguits en altres arxius.
Així s’ha decidit en el transcurs de la reunió que s’ha celebrat en la seu del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló entre representants d’aquesta associació i les diputades provincials responsables de les àrees d’Arxiu i Memòria Històrica, Ruth Sanz i Tania Baños, una trobada en el qual ambdues han pogut comprovar in situ la importància d’aquesta documentació. En paraules de Sanz, «l’acord és necessari per a universalitzar l’accés a aquesta informació fonamental sobre la nostra història recent que es materialitzarà a través d’un conveni entre la Diputació i el Grup per la Recerca de la Memòria».
Per part seua, la diputada de Memòria, Tania Baños, ha mostrat la seua satisfacció per la cessió documental acordada i ha donat les gràcies als responsables del Grup per «la gran faena realitzada durant anys, que és necessari institucionalitzar». Ha destacat que es tracta d’un arxiu que «es va anar construint quan les institucions no estaven del costat de la Memòria».
Baños ha finalitzat la seua intervenció recordant que la creació de l’Àrea de Memòria va ser una decisió del president José Martí, qui «res més accedir al càrrec va optar per fer un pas avant per a dignificar a les persones víctimes d’una part la nostra història contemporània, que esperem que mai més es torne a repetir, i a les famílies que després de 80 anys continuen buscant als seus avantpassats».
