L’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic acollirà, el pròxim 12 de novembre a les 19 hores, la presentació del documental ‘La presó de les dones. La repressió franquista‘. L’acte comptarà amb la participació de Esther Alba, directora del Servei de Cultura Universitària, Vicenta Verdugo, professora pertanyent a l’Aula d’Història Democràtica de la Universitat de València, i Santi Hernández, co-director del documental.
‘La presó de les dones. La repressió franquista’ és un documental que posa veu i vida a la memòria de les preses valencianes de Franco i visualitza la repressió de gènere durant la guerra civil i la dictadura. Ho fa a través del testimoni dels fills i filles de tres preses que, de menuts, compartiren entre reixes, amb les seues mares, aquells dies d’infern i ignomínia. Recorden experiències mai oblidades, però que durant huitanta anys han mantingut en silenci. Experiències que ens remeten a una història de dolor, de tristesa i de por com la que van viure les seues mares, Àgueda Campos Barrachina, Julia Martín de la Fuente i Francisca Sanchis, les tres preses protagonistes d’aquest documental.
Produït i realitzat per la productora audiovisual Documentart SL, el documental ha comptat amb la col·laboració de l’Aula d’Història i de Memòria Democràtica de la Universitat de València. Per al seu director i guionista, Santi Hernández, aquest treball audiovisual ha aconseguit construir un diàleg entre memòria i història en el qual es combinen les imatges i els documents amb el record i els testimonis dels fills d’aquestes dones tancades a la presó Provincial de València i al Convent de Santa Clara. “Són ells el gran valor d’aquest documental”, apunta la també directora i guionista, Matilde Alcaraz, que vol destacar un testimoni especialment colpidor, el de Vicente Muñiz, el fill d’Àgueda Campos, ja que Muñiz ha faltat durant el procés de producció de ‘La presó de les dones’ i ara “els seus records immortals han convertit aquesta història en un llegat vital”, conclou Alcaraz.
El documental també mostra com aquestes tres republicanes foren víctimes innocents de traïcions i les empresonaren per pensar diferent, per ser dones i roges, perquè cap d’elles havia comés cap delicte. Per a contextualitzar el moment històric que s’aborda, els primers anys del franquisme, i aprofundir en una repressió que va assolir característiques específiques de gènere, s’ha comptat amb la col·laboració de les professores de la Universitat de València, Ana Aguado, Vicenta Verdugo i Mélanie Ibañez.
Amb totes aquestes veus, ‘La presó de les dones’ recupera històries de vida anònimes per les quals la Història en majúscules ha passat sempre de puntetes i construeix un mosaic de records bastit d’emocions que té un gran valor històric i sentimental.
