Ernestina Badal, catedràtica del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, ha participat en una investigació publicada avui en la prestigiosa revista Science que confirma que la pesca i el marisqueig van contribuir significativament a l’economia de subsistència dels neandertals europeus fa uns 100.000 anys. El treball, en la cova portuguesa de Figueira Brava, demostra que la relació humana amb la mar i amb ella l’aparició d’una cultura material simbòlica són anteriors al que es creia.
“El nostre treball, centrat en l’arqueobotànica del jaciment ha contribuït a conèixer l’ús dels recursos vegetals pels neandertals de Figueira Brava. En concret es demostra la recol·lecció i el processament de les pinyes del pi pinyer amb finalitats nutricionals. Els pinyons són fruits rics en àcids grassos d’un alt valor nutritiu i els obtenien torrefactant les pinyes, fet que demostra que tenien un perfecte control del foc en totes les etapes de la combustió”, ha destacat Ernestina Badal.
L’estudi dirigit per João Zilhão, investigador de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA) explica que l’assentament va ser usat com a abric per poblacions neandertals al llarg dels vint mil·lennis compresos entre fa 86 i 106 mil anys, en l’últim període interglacial i quan el clima de la Terra era similar a l’actual. Les petjades arqueològiques trobades –cendres, carbons i altres vestigis d’una utilització intensiva del foc, eines de quars i sílex, restes d’alimentació– són abundants. L’anàlisi dels carbons demostra l’existència de boscos de pins pinyers en les costes de Figueira Brava.
Actualment, la cova de Figueira Brava (situada en les faldes de la Serra da Arrábida, uns 30 km al sud de Lisboa, als afores de l’estuari del riu Sado) està situada en la riba de la mar, però en l’època en la qual va ser habitada la distància va variar entre 750 i més de 2.000 metres. Els seus ocupants van consumir mol·luscos, crustacis, peixos, ocells aquàtics i mamífers. Aquesta cistella de productes animals de la costa, els neandertals de Figueira Brava la complementaven amb la caça de cérvols, cabres, cavalls, bous salvatges europeus i també de preses menors com la tortuga terrestre.
Segons Ernestina Badal, entre les restes de plantes carbonitzades s’ha pogut determinar l’olivera, la vinya, la figuera i altres espècies típiques d’un clima mediterrani. La més abundant és el pi pinyer. La seua fusta va ser utilitzada com a combustible, i també hi ha acícules, escates de pinya i, sobretot, corfes de pinyó. A més, les pinyes madures, encara tancades, eren recollides en les branques i emmagatzemades en la cova, on s’obrien a la calor del foc per a extraure, i menjar, el pinyó.
La investigació destaca que la diversitat de recursos documentada a Figueira Brava és superior a la dels jaciments del mesolític regional, els anomenats closquers del Sado, datats en entre fa 7.500 i 9.000 anys. En Figueira Brava, en els moments de major ocupació, la densitat i estructura de les acumulacions de restes de mol·luscos és idèntica a les observades en els closquers. Aquests últims contenen centenars d’enterraments l’anàlisi isotòpica dels quals ha permès comprovar que a quantitats tan importants de restes arqueològiques correspon una dieta alimentària amb un component marí destacat, que pot arribar a ser del 50%. La investigació suggereix que així hauria sigut també en les poblacions neandertals del litoral atlàntic ibèric.
El treball ara publicat suposa un replantejament de la investigació publicada fins avui. Si, entre els neandertals d’Europa i Àsia, fins ara a penes hi havia indicis que la recol·lecció de mol·luscos, la pesca i la caça de foques foren pràctica rutinària de les poblacions costaneres, les evidències d’aquest fet entre els seus contemporanis anatòmicament moderns de Sud-Àfrica són ben conegudes. Sobre la base d’aquest contrast, un model molt influent dels orígens humans planteja que el consum habitual de recursos aquàtics –rics en Omega 3 i altres àcids grassos que afavoreixen el desenvolupament dels teixits cerebrals– hauria proporcionat un increment de les capacitats cognitives de les poblacions africanes de l’últim període interglacial.
Aquest increment explicaria l’aparició precoç, entre elles, d’una cultura material simbòlica: pintura del cos amb ocre, ús de penjolls, decoració amb motius geomètrics de contenidors fets a partir d’ous d’estruç. Aquestes conductes reflecteixen una capacitat per al pensament abstracte i la comunicació per símbols idèntics a l’actualitat i haurien propiciat l’emergència de societats més organitzades i complexes el creixement demogràfic de les quals al final va portar a la colonització d’Euràsia.
Cultura material simbòlica
En aquest sentit, en l’última dècada s’han acumulat proves que els neandertals posseïen una cultura material simbòlica. Fa dos anys, les revistes Science i Science Advances van publicar dos treballs codirigits per João Zilhão en els quals es demostrava que fa més de 65.000 anys els neandertals van pintar motius parietals en, almenys, tres coves de la Península Ibèrica (La Pasiega, Maltravieso i Ardales), i que les petxines perforades i pintades de Cueva de los Aviones (Cartagena, Múrcia) tenen una edat d’entre 115.000 i 120.000 anys. Aquests resultats demostraven que tenien un art rupestre, utilitzaven mescles de pigments sofisticades i els neandertals practicaven l’ornamentació del cos en dates fins i tot molt anteriors a les que s’han pogut documentar entre els primers humans anatòmicament moderns d’Àfrica.
Els resultats de l’excavació de Figueira Brava afegeixen que, si el consum habitual de recursos marins tingué un paper important en el desenvolupament de les capacitats cognitives, llavors el va fer a escala de la humanitat en el seu conjunt. De fet, depenent del paràmetre de comparació utilitzat, la densitat de recursos aquàtics en el jaciment està dins o per damunt del rang de variació observat en els jaciments sud-africans contemporanis.
Familiaritat dels humans amb la mar
L’estudi de Figueira Brava també constata la familiaritat dels humans amb la mar i els seus recursos com un fet molt més antic i estès que el que fins ara s’ha pensat. Aquest fet possiblement ajuda a explicar com va ser possible que, fa entre 45.000 i 50.000 anys, els humans creuaren l’estret de Timor per a colonitzar Austràlia i Nova Guinea.
Aquest estudi igualment conclou que el concepte dels neandertals com a pobles del fred, especialitzats en la caça dels grans herbívors, resulta d’un biaix creat per la història de la investigació, ja que van ser els països del centre i nord d’Europa com França i Alemanya els pioners en el desenvolupament de l’arqueologia paleolítica. No obstant això, en època neandertal, la gran majoria de la població humana de l’actual Europa vivia al sud, especialment en el que avui és Itàlia i, sobretot, en la Península Ibèrica, on la investigació va començar més tard i només en els últims 25 anys ha pogut començar a produir resultats de manera continuada i consistent.
