«La premsa va complir un rol clau de servei públic durant la dana de València i donà suport a la resiliència ciutadana. Tot i això, les limitacions de l’acció institucional i la dependència de fonts externes mostren que la comunicació mediàtica és necessària però no suficient per a prevenir danys en emergències naturals», explica Carolina Moreno, també investigadora del grup Scienceflows de la institució acadèmica.
Cobertura mediàtica de la Dana de València
L’anàlisi de la cobertura mediàtica durant el dia que es va produir la dana revela diversos patrons clau sobre la funció del periodisme en emergències naturals. En primer lloc, els titulars es centraren en la gravetat del fenomen meteorològic («dana», «inundacions», «alerta roja») i en les conseqüències humanes i materials, cosa que va permetre transmetre de manera immediata la magnitud del risc. En segon lloc, s’evidencia un paper proactiu dels mitjans: des de primera hora es va oferir informació basada en evidència científica, i la cobertura incorporà continguts generats pels ciutadans, com ara vídeos de rescats, que augmentaren l’impacte visual i la comprensió de l’emergència. La informació va ser repetida i reforçada al llarg del dia, cosa que va assegurar l’atenció i la comprensió de la població.
Una altra troballa rellevant és la neutralitat editorial: tots els mitjans coincidiren en un missatge d’alerta unificat, cosa que subratlla la capacitat del periodisme d’actuar com a servei públic en situacions de risc extrem. «La cobertura va ser clara, precisa i lliure de biaixos ideològics, actuant com un servei públic que va anticipar la magnitud del desastre i va mantenir informada la població, de manera que es va reforçar la percepció de la dana com un fenomen extrem. La politització i les controvèrsies van sorgir únicament després de la tragèdia, una vegada l’emergència s’havia materialitzat en víctimes mortals», assenyala Carolina Moreno.
L’alerta oficial enviada per la Generalitat Valenciana no arribà als mòbils de la població fins a les 20.11 hores el dia de la Dana de València, quan moltes zones ja estaven negades i gran part de les víctimes havien desaparegut. En contrast, els mitjans de comunicació havien advertit sobre el risc meteorològic com a mínim 72 hores abans i oferiren cobertura contínua des del matí del 29 d’octubre, proporcionant informació preventiva i de servei públic. Com a exemple, la previsió inicial, enviada el 25 d’octubre per la cap de Meteorologia d’À Punt, es va complir amb exactitud.
Dana de València: Estudi sobre tres bases de dades de premsa
L’estudi ha analitzat la cobertura periodística de la dana durant tot el dia 29 d’octubre del 2024 fins que s’envià l’alerta de la Generalitat Valenciana, mitjançant la recerca de notícies publicades i recollides en tres bases de dades de premsa (FACTIVA, NEXIS i MyNews). S’hi van trobar centenars de notícies nacionals que citaven principalment com a font d’informació l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i la Generalitat Valenciana. La revisió evidencia un contrast entre l’actuació tardana del sistema oficial d’alertes i la tasca anticipatòria, preventiva i de servei públic dels mitjans, que van difondre informació precisa i van viralitzar imatges en xarxes socials que reflectien la magnitud de la catàstrofe. Així, els mitjans locals van mostrar més sensibilitat informativa i de proximitat, mentre que alguns mitjans generalistes van prioritzar l’impacte visual i emocional.
En aquest estudi s’examina quina ha estat l’actuació dels mitjans de comunicació durant la dana de València, seguint els models teòrics amb què es treballa en comunicació de risc i que actualment està desenvolupant el projecte europeu COALESCE, en què participa la Universitat de València. Abans del desastre, els models meteorològics ja assenyalaven risc extrem, cosa que hauria requerit alertar la població sobre rutes d’evacuació, tancaments preventius i mesures de seguretat. Durant la crisi, la comunicació en temps real amb dades precises sobre zones afectades i refugis disponibles és vital per a evitar el pànic. Un cop finalitzada l’emergència, la informació sobre ajuts oficials, assegurances i serveis essencials facilita la normalització de la vida quotidiana. Finalment, la fase d’avaluació permet extraure lliçons i reforçar la preparació per a futurs episodis. L’autora subratlla que, encara que la ubicació exacta de pluges torrencials és difícil de preveure, l’anticipació i la claredat en els missatges enforteix la resiliència de la població davant de fenòmens climàtics extrems.
Carolina Moreno destaca que «els mitjans de comunicació actuen com a amplificadors clau de les alertes, i arriben a assumir funcions operatives en contextos de crisi, especialment quan els sistemes oficials estan saturats. L´especialització periodística i la coordinació amb autoritats són essencials per a garantir que la informació siga oportuna, precisa i comprensible per a la ciutadania, i l´anàlisi realitzada evidencia que la informació periodística especialitzada i els sistemes d’alerta moderns son eines estratègiques per a reduir riscos i protegir vides en emergències naturals». L’estudi proposa reforçar els protocols de comunicació i promoure un periodisme que combine rigor, empatia i utilitat pública. «Informar bé durant una dana no és només qüestió de rapidesa, sinó de responsabilitat: una informació clara i contrastada pot salvar vides», conclou Carolina Moreno.
Moreno-Castro C. (2025). El valor de la información periodística como servicio público durante la dana en Valencia (2024). Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 31(2), 555-563. https://doi.org/10.5209/emp.102084
