La Filmoteca Valenciana ha recuperat una nova còpia del migmetratge El faba de Ramonet (1933), gràcies a la col·laboració de Juan Manuel Soriano Navarro, gran aficionat al cinema. Dirigida per Joan Andreu Moragas, El faba de Ramonet (1933) fou la primera pel·lícula rodada en valencià i és un títol fonamental en la història del cinema valencià.
El director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura, Francesc Felipe, ha assenyalat que “la troballa d’una nova còpia d’El faba de Ramonet és un fet històric per a la nostra cinematografia. Sense el treball constant i la dedicació del departament de Recuperació de la Filmoteca Valenciana no seria possible rescatar totes estes pel·lícules perdudes que són fonamentals per a construir la història del cinema valencià”.
Història d’una recuperació
L’estiu de 2021, Juan Manuel Soriano Navarro va contactar amb l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana per tal de depositar dos bobines en 35 mil·límetres, perquè ja coneixien les campanyes de recuperació del patrimoni audiovisual promogudes per l’Institut Valencià de Cultura, així com els treballs de restauració i conservació de pel·lícules antigues realitzat per l’arxiu.
Una de les bobines contenia un noticiari del NO-DO, fortament afectat per àcid acètic, i l’altra bobina estava dins d’una llanda molt deteriorada amb el rètol El faba de Ramonet. D’esta pel·lícula, la Filmoteca Valenciana només en conservava una còpia en suport de seguretat (no inflamable), bastant danyada en imatge i so per les nombroses projeccions.
Malgrat l’anotació de la llanda, el contingut no es corresponia amb el film dirigit per Joan Andreu Moragas, sinó amb una comèdia americana sense identificar. Dos anys després, el juliol de 2023, Juan Manuel Soriano Navarro va trobar a la seua casa de Turís un rotllo en material nitrat, summament inestable i inflamable, que sí que es corresponia amb un fragment d’El faba de Ramonet de 26 minuts de duració, ja que la pel·lícula completa dura 39 minuts.
La qualitat fotogràfica i sonora del fragment nitrat recuperat és molt notable, la qual cosa obri la porta a possibles projectes de restauració emprant la còpia antiga i el nou material depositat per Soriano Navarro.
Pel·lícula fundacional del cinema valencià
El faba de Ramonet és l’adaptació al cinema de l’obra teatral homònima, escrita per Lluís Martí Alegre i Ismael Serneguet, dos dramaturgs especialitzats en sainets curts en valencià. Esta revista musical fou estrenada amb gran èxit de públic a València el 31 de gener de 1933.
El faba de Ramonet és una pel·lícula molt teatral tant pel que fa a l’estructura narrativa com en la posada en escena, i el llenguatge cinematogràfic que té és bastant elemental, amb una omnipresència de preses frontals, que fan sovint la impressió d’estar davant de teatre filmat, i moviments de càmera bastant toscos. L’argument i les situacions còmiques són les típiques d’un sainet.
Ramonet és un jove extravertit i loquaç. Sa mare, propietària d’un taller de confecció, està preocupada per ell i deixa en mans d’un perruquer descarat i vividor la tasca d’espavilar-lo, el qual el porta a un cabaret on Ramonet es posarà en embolics.
En El faba de Ramonet apareixen sales de ball de moda en aquell moment, el barri de la Malva-rosa i els barracons de la platja, que retraten la València de l’època.
La música de la cinta és de José Martí, més conegut com a maestro Toko, i germà de Lluis Martí. Els dos germans eren oncles materns de Luis García Berlanga. El rodatge de la pel·lícula va ser el primer contacte directe amb el món del cinema per al jove Berlanga.
Amb un pressupost d’11.000 pessetes, El faba de Ramonet es va estrenar el 9 de novembre de 1933 a València, simultàniament en tres locals: el Coliseum, el Lírico i el Royal. La cinta està protagonitzada per dos actors molt coneguts dins de l’escena teatral valenciana, però sense cap experiència cinematogràfica: Paco Fernández i Julio Espí.
