La delegada de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fàbregas Santana, ha defensat el model de València com a "ciutat d'interculturalitat i de drets"
L'Ajuntament de València ha oferit un total de 50 places al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social per a les persones arribades a València la setmana passada en l'operatiu especial de l'Aquarius. Així ho ha explicat la regidora delegada de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fàbregas Santana, després que la Junta de Govern Local ha aprovat una moció d'emergència en este sentit.
Una vegada conclosa la fase d'arribada de l'Aquarius i els altres dos bucs de rescat, segons el pla d'emergència elaborat per la Generalitat, comença la segona fase del procés, l'acolliment, que és competència de les ciutats. En paraules de la regidora Fàbregas Santana, "tal com ha fet des del minut zero, l'Ajuntament de València no ha mirat cap a un altre costat, i hem aprovat de manera urgent la posada a disposició d'estes 50 places".
"Vivim una situació mundial molt complicada", ha assenyalat Neus Fàbregas. "Les polítiques europees i estatals a dia de hui fan molt difícil la inclusió en les nostres ciutats a les persones que fugen de guerres, de situacions de pobresa o de desastres mediambientals i fan perillar les seues vides al mar Mediterrani, convertint al Mare Nostrum en un mare mortum", ha lamentat la regidora.
Fàbregas Santana ha destacat la responsabilitat de València "com a ciutat refugi que som", i en funció d'esta responsabilitat s'ha acordat adequar un espai de manera urgent, així com fer una campanya de sensibilització contra els brots xenòfobs que estan emergent. "L'Ajuntament no permetrà que els drets de les persones i els projectes vitals d'aquells que vulguen viure en esta ciutat siguen acoquinats per discursos xenòfobs", ha afirmat.
A més, la delegada ha subratllat que el cas de l'Aquarius "ha posat de manifest el gran nombre de persones que han mostrat la seua solidaritat, i han acompanyat i donat suport en el procés d'arribada dels tres bucs". La responsable de la gestió municipal en este camp ha subratllat la voluntat del govern local de "seguir treballant per una ciutat acollidora, solidària i intercultural". I ha anunciat la pròxima elaboració d'una aplicació per posar en contacte a entitats i ciutadania, de manera que puguen organitzar-se millor en la defensa dels drets humans.
"I ací també seguirà l'Ajuntament –ha conclòs la regidora- reividicant tots els acords aconseguits en esta matèria en les diferents reunions del Ple municipal, i treballant per millorar les polítiques públiques d'immigració en l'àmbit municipal". De fet, Neus Fàbregas Santana ha destacat les millores que ja s'han impulsat, especialment en els processos d'inclusió i acolliment, en l'accés als drets bàsics, en el foment de l'associacionisme cultural, i en l'acompanyament i apoderament de la participació ciutadana en les competències municipals. S’ha de tindre en compte que les competències en migració i refugi són estatals, i responen a un estatut jurídic, per Protecció Internacional o per Llei d'Estrangeria. "Però les ciutats som les que acollim les persones per a la construcció dels seus projectes vitals", ha conclòs Neus Fàbregas Santana.
