Aquesta setmana han finalitzat els treballs de recuperació de l’antic aljub de l’ermita del Puig. Aquesta actuació ve a complementar la novena fase de restauració del temple que va concloure en maig passat, sota projecte i direcció de l’arquitecte Vicent Torregrosa. Precisament, un informe d’aquest arquitecte alertava que, a la finalització de la IX fase, es posava en evidència la necessitat de reparar l’aljub, ja que la recollida d’aigües evitaria filtracions indesitjades que pogueren afectar a l’estabilitat dels murs de tancament del pati de l’ermita. La intervenció, que s’ha perllongat per espai de 15 dies, ha suposat la inversió de 13.600 euros amb recursos propis de l’Ajuntament i ha sigut duta a terme per l’empresa xativina Consval 2012, S.L.
El tinent d’alcalde Ignacio Reig ha posat en valor la tasca de recuperació de l’ermita del Puig. Per a Reig, «allò important a destacar és que avancem en la recuperació d’un element patrimonial clau per a la història de la ciutat, que havia estat llargament reivindicada per la societat civil, no només de Xàtiva, sinó d’altres municipis veïns que s’estimen aquest monument». Reig ha recordat que «gràcies a l’ajuda de la Diputació, poguérem dur a terme la novena fase de la rehabilitació, amb una inversió de 150.000 euros. Encara ens restaria escometre una desena fase, amb un cost estimat de 200.000 euros més», segons estima l’edil en base a les actuacions pendents per a la recuperació integral de l’edifici. Reig valora positivament que «a hores d’ara, podem dir que hem aconseguit salvar el Puig, que l’edifici ja no corre perill d’esfondrament i això ha de ser un motiu de satisfacció per a totes i tots».
L’aljub del Puig, ubicat al pati d’accés de l’edifici, té una capacitat d’emmagatzemament considerable, aproximadament d’uns 35 m³ d’aigua. Té dues entrades d’aigua; una provinent del pati on s’ubica i una altra, de les cobertes de l’habitatge de l’ermità. A més, té una sortida que connecta amb l’altre aljub existent en el conjunt arquitectònic, a un nivell inferior. La seua recuperació té un avantatge afegit al conseqüent valor associat a la salvaguarda d’aquest monument.
Tornar a posar en funcionament l’aljub permetrà l’obtenció de l’aigua necessària per a futures obres d’intervenció en l’ermita, produint-se un important estalvi de costos, ja que cada vegada que s’intervenia en l’edifici, era necessari instal·lar-hi una potent bomba hidràulica per elevar l’aigua al temple des d’una bassa situada en la vessant est del Puig, amb un desnivell de 150 metres, a més d’un grup generador i un camió grua de manipulació. Aquestes operacions suposaven un cost aproximat d’uns 1.500 euros per dia de funcionament, al que calia sumar la reposició de la canonada de connexió al passar d’una fase de la rehabilitació a una altra. Estructuralment, l’aljub es trobava en bon estat abans d’aquesta intervenció, però tot semblava indicar que presentava fuites d’aigua, motiu pel qual s’ha impermeabilitzat amb una làmina de cautxú d’etilè propilè.
