Míriam Tirado: “Quan arriben temps convulsos, la creativitat em brolla”

Jimmy Entraigües-. Míriam Tirado és consultora de criança conscient, escriptora i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Va estudiar Ciències de la Comunicació i s'ha format com a consultora de criança conscient amb el mètode del Conscious Institute dels Estats Units. Actualment ofereix xerrades, tallers i consultories per ajudar les mares i els pares a connectar amb els seus fills. Des del 2011 té un blog sobre educació i criança conscient, i des del seu canal de YouTube i les xarxes socials acompanya desenes de milers de seguidors en la criança dels seus fills.

És autora del llibre Enrabiats i també ha escrit la col·lecció de llibres infantils ‘Caleta’, i el conte ‘El fil invisible’. Aquest és el seu primer llibre de ficció per a adults. Els protagonistes de ‘Remogudes’ són mares, pares, fills, filles, avis, àvies, parelles i amants en constant ebullició, que s'adapten a les adversitats d'aquests temps difícils que estem vivint i que, sobretot, es permeten sentir. Un llibre que parla de les emocions que ens remouen per dins a través d'unes històries amb què tots ens podem sentir identificats, protagonitzades per uns personatges que treuen la força necessària per seguir creixent i avançant en una època en què cal, més que mai, fluir en el present.

Pregunta: Com ha sigut el procés de creació d’un llibre en plena pandèmia?

Míriam Tirado: Doncs sincerament l’he gaudit molt perquè com que parlava de remogudes emocionals internes dels personatges, i jo i tot el meu entorn estàvem tan remoguts, podia connectar molt bé amb la història que volia explicar. A mi, quan arriben temps convulsos, la creativitat em brolla, i realment he viscut un procés creatiu molt potent que m’ha fet aprendre moltes coses i que he gaudit com mai abans.

P.: Què vols provocar als lectors i lectores amb el llibre? El títol Remogudes ens dona pistes?

M.T.: He escrit aquesta novel·la amb uns objectius molt clars: d’una banda he buscat que el lector/a s’ho passi bé, s’enganxi a la lectura del llibre i el gaudeixi. Però també, que a l’anar llegint sobre el que els passa als personatges es pugui anar sentint identificat/ada i pugui fer connexions i ‘clics’ amb la seva pròpia vida. D’alguna manera, quan ens removem (i aquest any ha estat l’any més remogut segurament a nivell global de tots els que hem viscut), vivim emocions molt intenses que a vegades ens costa digerir, integrar i comprendre d’una manera conscient i assertiva. Per això, un dels objectius que he tingut sempre amb aquest llibre des de la primera pàgina era aconseguir que el lector/a pugui, a més de gaudir, fer també el seu propi procés i així anar podent integrar emocions viscudes aquest any i en altres moments de la seva vida, que potser no acabaven de ser conscients ni tampoc acabaven d’estar ben integrades, curades o viscudes d’una manera assertiva.

P.: Com t’has sentit durant aquest primer contacte amb la ficció per adults?

M.T.: Havia escrit relats de ficció per adults en el meu llibre Maternidad a flor de piel, editat per Grijalbo, però aquesta és la meva primera novel·la i la veritat és que m’ha encantat.

P.: A la sinopsi ja ens parles de fluir en el present i permetre’s sentir... Creus que és especialment important en l’època que estem vivint?

M.T.: Ho és sempre i sovint no se’ns ha permès quan érem petits i hem acabat creixent negant o rebutjant determinades emocions que ens fan sentir sensacions desagradables en el cos. I és comprensible… costa viure emocions intenses que ens remouen, però és necessari. Les emocions, l’únic que necessiten quan ens venen a “veure” és ser sentides, ser escoltades i ser tingudes en compte. Poder-nos deixar sentir sense por, adonant-nos que les emocions venen i van, que són passatgeres i que ens poden ajudar moltíssim a viure una vida més plena, conscient i feliç, i això és absolutament necessari en els temps que corren.

P.: El llibre està format per relats de diferents personatges de ficció. Què tenen en comú tots aquests personatges?

M.T.: Que viuen situacions que els remouen en un context global de remoguda general. Vaja, el que hem viscut tots des que va esclatar la crisi per el coronavirus. Crec que el lector/a s’hi pot sentir molt reflectit, pot gaudir-lo molt i alhora el pot ajudar a acabar de pair tot el que hem viscut.

P.: Per finalitzar, t’ha remogut a tu també la pandèmia?

M.T.: I tant. Jo crec tothom s’ha remogut amb tot el que hem viscut en un moment o altre, o en molts. És inevitable quan es viuen coses que no s’han viscut mai i que tenen tal intensitat emocional. Recordem que hem estat parlant molt de virus, de mort, de separació, distància… és inevitable remoure’s. Però no necessàriament ha de ser una remoguda viscuda, sentida o integrada en negatiu, ni molt menys. Remoure’ns ens fa aprendre i aprenent, creixem, i creixent, evolucionem i evolucionant, transcendim, que crec que és el que hem vingut a fer en això que anomenem VIDA.

P.: Quin consell donaries a totes aquelles persones remogudes?

M.T.: Els diria que la seva remoguda emocional és vàlida i legítima, que se la permetin. Que és normal remoure’s i que ho facin sense por, intentant escoltar profundament què els venen a dir les emocions que senten. Que no les jutgin com enemigues, sinó que si apareixen és perquè tenen alguna cosa a explicar-los que fins ara no ha estat atès. Les emocions s’han d’atendre perquè sinó, queden a dins, com a emocions no integrades, i aleshores fan mal. I un bon dia, quan menys ens ho esperem, apareixen de nou i amb més força com dient “em faràs cas, ara?”. No esperem a què això succeeixi i anem removent-nos i sentint les emocions sense por, sabent que venen a ajudar-nos a prendre consciència i créixer.

(Volem agrair a Lara Feliu i Bibiana Ripol la col·laboració prestada per a la reaización d'aquesta entrevista)