Les ciutats de València, Madrid, Saragossa, Còrdova, Cadis, La Corunya, Santiago de Compostel·la i Barcelona han signat en esta última ciutat una declaració que marca com a objectiu que els ajuntaments gestionen el 25 % de la despesa pública per a garantir els principis d’autonomia i suficiència financera. Reclamen al nou govern de l’Estat canvis en la llei d’Estabilitat Pressupostària per a eliminar o flexibilitzar l'aplicació de la regla de gasto i la destinació del superàvit. A més, proposen canvis en l'impost sobre béns immobles (IBI) per poder bonificar d’acord amb la renda i gravar de manera diferenciada els habitatges d'ús turístic. Per últim, exigeixen que s’establisca un mecanisme de compensació per la reducció de la recaptació que comporta la implantació de normes de rang superior, com passa amb les plusvàlues.
Representants de les ciutats de València, Madrid, Saragossa, Còrdova, Cadis, La Corunya, Santiago de Compostel·la i Barcelona s’han reunit hui a l’Ajuntament de Barcelona on han subscrit una Declaració sobre finançament i fiscalitat local per exigir al nou govern de l’Estat un sistema estable i suficient de finançament dels ajuntaments que permeta garantir drets socials bàsics.
Amb esta trobada, les ciutats més grans de tot l’Estat reediten el front comú que ja es va visualitzar en les Jornades Municipalistes per un Finançament Just celebrades el febrer del 2017 i que van culminar amb la Declaració de València. En elles ja es va denunciar l’actual model insostenible que limita la capacitat d’acció municipal i que dificulta que els ajuntaments puguen garantir drets bàsics i servicis públics essencials als municipis.
La Declaració signada hui recull les principals demandes dels municipis, a través de canvis normatius i en la gestió actual dels impostos, que permeten garantir un sistema estable i suficient de finançament local que garantisca la cobertura de les necessitats de la ciutadania en el marc de les seues competències. Per l’Ajuntament de València, ha assistit el regidor d’Hisenda, Ramon Vilar.
Les principals ciutats de l’Estat, en este manifest conjunt, reclamen revisar els efectes de l'aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local (LRSAL), que ha suposat un greu retrocés en l’autonomia local i en la suficiència financera dels municipis, així com «flexibilitzar l'aplicació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària (LOEPSF) pel que fa a l’aplicació de la regla de gasto i el destí del superàvit», tal i com ha destacat Vilar.
CAP A LA SEGONA DESCENTRALITZACIÓ
Per poder recuperar la capacitat de governar les respectives Hisendes, les nou ciutats proposen una nova redacció de la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local que supose un avanç cap a la «segona descentralització» amb l'objectiu d'aconseguir la gestió del 25 % de la despesa pública, ja que els ajuntaments són l’administració més pròxima a la ciutadania.
Per tal que els municipis tinguen la capacitat d’involucrar-se en l’obtenció i aplicació dels seus recursos financers i puguen organitzar lliurement la seua despesa, els ajuntaments proposen:
- Per la via de la participació en impostos estatals:
- Establir un sistema transparent de participació en els tributs de l'Estat que permeta una planificació pressupostària estable i no subjecta a liquidacions del sistema que puguen afectar l'estabilitat dels Ens Locals de forma imprevisible.
- Desenvolupar de forma efectiva el sistema de participació en els ingressos de la comunitat autònoma.
- A través dels tributs locals:
- Ampliació de l'espai tributari local, amb la possible incorporació de noves figures tributàries i la dotació d'un major àmbit d'autonomia normativa en el conjunt dels tributs locals, que permeta la incorporació d'elements de progressivitat en el sistema tributari local.
-Manteniment de l'impost sobre béns immobles (IBI) com a figura principal dels impostos locals, però amb la introducció de modificacions en el sentit de:
- Augmentar l'autonomia normativa en relació a la definició de tipus impositius diferenciats per a usos i categories d'immobles; el replantejament de l'actual sistema d'exempcions i bonificacions; i el desenvolupament de la possibilitat d'aplicació de recàrrecs (per exemple per habitatges desocupats) i bonificacions basades en la renda dels subjectes passius.
- Revisar la qualificació com a ús residencial dels habitatges d'ús turístic, ja que no compleixen amb la funció residencial i el seu objectiu és la realització de beneficis econòmics.
A més, també es reivindica:
- L’aplicació d'un sistema dinàmic d'actualització de valors cadastrals.
- Abordar amb caràcter urgent la reforma de la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius, adaptant-la a l'article 107 del Tractat de la Unió Europea, de manera que es permeta als ajuntaments el cobrament de la totalitat d'impostos i taxes relacionats amb activitats lucratives que actuen en el mercat i per a les quals no estiguen exempts els operadors públics.
- Establiment d'un mecanisme de compensació per la reducció de la recaptació que comporta la implantació de normes de rang superior, com passa amb les plusvàlues.
- Flexibilitzar l'aplicació de la LOEPSF i, en particular, eliminar l'aplicació de la regla de gasto i la destinació del superàvit a aquells ens locals que complisquen amb els objectius d'estabilitat pressupostària i financera, i deute públic. Així com flexibilitzar l'aplicació de la regla de gasto i la destinació del superàvit a la resta d'Ens Locals. En este sentit, demanen establir el còmput del dèficit / superàvit, i l'avaluació del seu compliment, per períodes plurianuals.
