El Museu de Prehistòria de València –MUPREVA-, fundat en 1927, és un centre adscrit a l’àrea de Cultura de la Diputació de València, que ha aconseguit una gran consideració en l’àmbit acadèmic i en la conservació d’una de les millors col·leccions arqueològiques de la tota la Península Ibèrica.
Els museus de la Diputació oferixen una sèrie d’activitats al llarg de tot l’any, orientades a la difusió del patrimoni i dels objectes que atresoren. El MUPREVA, en concret, ha renovat part de l’espai dedicat a l’exhibició permanent, i també el dedicat a les societats caçadores i recol·lectores. A més, s’han introduït vitrines noves per a la presentació d’un esquelet de neandertal, trobat en 2010 en la Cova Foradada d’Oliva, que passa actualment per ser l’enterrament més antic d’este llinatge humà en la Península Ibèrica. La troballa ha suscitat molta atenció per part del públic i dels especialistes.
Des de 1997, el programa d’exposicions itinerants del museu vol atraure a col·lectius de la societat valenciana que, per diferents circumstàncies, no solen o no poden acostar-se a la seu del museu. Per això, les exposicions itinerants del MUPREVA aproximen a la ciutadania alguns dels temes que el museu aborda en les seues exposicions del carrer Corona. Ara, després d’una certa aturada produïda per la pandèmia, el museu ha recuperat les itineràncies d’exposicions pròpies que poden ser sol·licitades pels ajuntaments de la província.
En este moment el museu manté actives tres exposicions itinerants. ‘Les dones en la Prehistòria’, mostra que aporta informació sobre el paper que les dones van tindre al llarg d’aqueix període; ‘Restes de vida, Restes de mort’, que, després de visitar Villar del Arzobispo, anirà al municipi de Salem el mes de març, i que explica com des de l’arqueologia funerària és possible conéixer la vida dels nostres avantpassats; i finalment ‘Prehistòria i Còmic’, actualment visitable en Bedmar (Jaén), que presenta quin ha sigut la visió que de la Prehistòria s’ha tingut al llarg del temps per part del món del còmic.
A més, durant el present any s’inclourà una nova itinerància, l’exposició ‘La Prehistòria i la Mar’, que ja va ser exhibida a les sales del museu, i que iniciarà un periple per les comarques valencianes per a abordar un aspecte poc conegut com és el de recursos marins en la Prehistòria.
El diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, ha informat que “hem observat un important increment de visitants en aquelles actuacions del museu orientades sobre el territori, tant en les visites a exposicions itinerants com en visites i jornades de presentació dels jaciments arqueològics. Les dades ens parlen d’un total de 30.000 persones en el conjunt d’activitats directes i subvencionades al llarg de 2022”.
Visites i portes obertes als jaciments
L’àrea de Cultura finança els serveis de visita a jaciments valencians mitjançant convenis singulars i subvencions. Destaquen els bons resultats i la consolidació d’espais arqueològics que ja són de referència, com la Bastida de les Alcusses (Moixent) i el Puntal dels Llops (Olocau). Un total de 15 ajuntaments amb els seus principals jaciments mantenen una estreta col·laboració amb l’àrea de Cultura, el museu i els seus tècnics. Són: Ademuz, Andilla, Ayora, Bicorp, Caudete de las Fuentes, La Font de la Figuera, Camporrobles, Gandia, Gàtova, Yàtova, Moixent, Paterna, Tavernes de la Valldigna, Olocau i Villar del Arzobispo. També s’ha col·laborat amb la renovació de plafons informatius en el jaciment Castillejo de la Muela de Aras de los Olmos.
Igualment, el museu promou des de fa 18 anys jornades de portes obertes al llarg dels diferents jaciments arqueològics al seu càrrec. Les jornades pretenen acostar de manera directa i immersiva als visitants a la pròpia investigació arqueològica, al coneixement directe de les restes i als propis equips d’investigació del museu que porten avant projectes d’excavació en tota la província de València.
Per a la directora del museu, María Jesús de Pedro, “la nostra tasca de divulgació traspassa l’àmbit físic del museu que tenim al carrer Corona de València. I continuem reforçant les accions de projecció territorial bolcats en la divulgació i coneixement del nostre patrimoni. Per això, també contribuïm al sosteniment de moltes d’estes visites”.
Així, el MUPREVA col·labora amb Caudete de las Fuentes, on es troba el jaciment ibèric de Kelin, que enguany ha celebrat les seues 18 jornades de portes obertes. S’oferixen dramatitzacions i tallers al llarg de dos dies.
A Moixent, ‘Un cap de setmana amb els ibers’ se celebra en el jaciment de la Bastida de les Alcusses des de ja fa 15 anys. Cada any es presenta una acurada dramatització, amb guió i temes diferents que prepara el personal del museu, per a abordar la vida quotidiana de la societat ibera que va viure en este lloc.
En el municipi d’Olocau es troba el jaciment ibèric de Puntal dels Llops, i fa ja 10 anys que es realitza durant un cap de setmana l’anomenada ‘Iberfesta Olocau’, en la qual participa directament el veïnat del poble que forma part de les diferents activitats que promouen el jaciment.
La Cova del Bolomor es troba a Tavernes de la Valldigna i és un dels jaciments amb una de les seqüències d’ocupació humana més antiga i millor documentada del nostre territori. Cada any, quan l’equip d’excavació desenvolupa el seu treball, obri les portes al públic en una jornada on és possible conéixer de primera mà els treballs de recerca i excavació que allí es realitzen.
Al Parc Fluvial del Túria, en el terme municipal de Paterna, es troba el jaciment de la Lloma de Betxí. Un jaciment de l’Edat de Bronze que ha sigut excavat completament durant més de 25 anys i que ara es troba preparat per a la visita i on també se celebra una jornada de portes obertes guiada per un arqueòleg, amb tallers i dramatització.
