Amb una important reducció pressupostària per part de la Generalitat Valenciana, finalment s’ha aconseguit salvar la Mostra de Teatre d’Alcoi, única fira d’arts escèniques de la Comunitat Valenciana. De l’1 al 4 de juny de 2026 es celebrarà la XXXV edició d’aquest encontre sectorial del que també gaudeix el públic. Una cita que en 2025 va reunir a més de 240 professionals de les arts escèniques i de la que van gaudir més de 4.000 espectadors.
Des de la Regidoria de Cultura, Elisa Guillem remarca el compromís del consistori d’Alcoi, que ha ampliat la seua dotació econòmica per compensar la manca d’altres suports institucionals i fer possible una nova edició. «Estem convençuts del valor social, cultural i econòmic d’aquesta fira. Dinamitza l’escena valenciana, amb contractacions i sinèrgies entre professionals. També dona suport a companyies i creadors de teatre, dansa o circ que necessiten d’espais d’exhibició per al seu treball. A més, contribueix a la creació de públics, amb una estupenda resposta per part dels veïns i visitants. Per això des de la regidoria de Cultura d’Alcoi hem tingut clar que era imprescindible salvar la Mostra i hem apostat per ella, malgrat el menyspreu d’altres institucions», afirma la regidora.
Diversitat de formats escènics a la Mostra de Teatre d’Alcoi
El director de la Mostra de Teatre d’Alcoi, Josep Policarpo, ha confeccionat un programa per la XXXV edició de La Mostra de Teatre d’Alcoi amb 19 propostes escèniques on destaca l’aposta per la dansa en format breu, que permet portar la creativitat a espais oberts i llocs d’exhibició no convencionals. I que dinamitza l’agenda diària dels professionals que veuen tota la programació de la fira, intercalant peces llargues de teatre, pensades per a exhibició en sala, amb d’altres on la via d’expressió és el cos i que ixen dels escenaris per anar a l’encontre del públic. S’hi inclouen Loca, extracte de l’obra Migrades, que parla de la migració inclús interna, buscant les arrels i la pròpia essència (Cienfuegos Danza, CV). També Unarys (Cía. Eszer, Canàries) parla d’un viatge, aquesta vegada per a connectar amb la natura i l’univers. Liebe (Titoyaya, CV) parla de l’amor que sorgeix d’un encontre, una mirada, una espurna. Mentre que Flop (Antonio Ruz, Andalusia) explora la possibilitat de fallar, de fracassar en una societat obsessionada per l’èxit. I la fira acull l’estrena d’una versió especial de Carne de bronce (Cristina Reolid, CV), una exploració de com la dansa contemporània penetra el flamenc més clàssic.
El circ també té presència a la programació amb Play Time, (Kanbahiota Troup, CV), una proposta que naix del mite medieval de La nau dels bojos per explorar la llibertat de qui no aspira a encaixar en les convencions socials i, com els xiquets i xiquetes, gaudeix del plaer del joc. Mentre que, per a tots els públics, es presenta Fins al cel (Spinish Circo, CV), una peça d’acrobàcies i equilibrisme on es demostra el poder de la col·laboració per a superar pors i límits.
Les arts de carrer s’inclouen en la programació amb I si fem un clàssic? (Visitants, CV), una comèdia que recrea escenes de balcó amb textos de Lope de Vega, Tirso de Molina o Calderón de la Barca, entre d’altres, per a crear moments hilarants de distorsió entre la ficció i la realitat.
Una novetat enguany a la Mostra de Teatre d’Alcoi és la inclusió de peces de teatre breu dins de la programació. A qué sonaremos cuando ya no estemos (Vivirei Teatro, CV) és una tragicomèdia que reflexiona sobre la memòria sonora compartida. I NoDiva (Laestal, CV) barreja comèdia, auto ficció, musical i òpera per a narrar les desventures d’una artista emergent que somnia amb triomfar en el bel canto, a pesar de no respondre als tòpics de la professió.
