Quan augmenta la conscienciació ecològica i s’assenta el costum d’adquirir productes de segona mà; ara que es normalitza el reciclatge de béns de consum i a nivell personal, per a encetar noves etapes vitals o laborals; en un moment en què la sostenibilitat es presenta com un valor cada volta més potent, torna a la cartellera teatral Abocador, una comèdia amb rerefons ecològic que parla de les segones oportunitats.
Del 9 a l’11 de gener, Bramant Teatre celebra l’estrena absoluta al Teatre Escalante de la Diputació de València del nou muntatge d’Abocador, proposta per a espectadors de 7 a 100 anys. Un espectacle que va produir La Pavana en 1998 i que va ser el debut com actor professional de Jerónimo Cornelles.
Quan encara estudiava art dramàtic, Cornelles va quedar fascinat pel món de l’escena en la interminable gira d’aquesta obra. Sempre havia tingut ganes de reprendre-la i ho va comentar amb les seues sòcies, Maria Minaya i Teresa Crespo, després de la grata experiència que ha suposat el primer juvenil de la companyia valenciana, Princeses, cavallers i dracs. El dia que deixàrem de ser xiquets, Millor Espectacle Familiar als Premis de les Arts Escèniques GVA 2024.
«Per al repte de fer una proposta per a xiquets i xiquetes per primera vegada, hem pres com a referent pel·lícules de Pixar, com ara Toy Story o Up, que tenen incentius per a tots els públics. Hem introduït capes d’humor i lectures per als menuts, però també per als adults que els acompanyen al teatre», comenta l’autor i director, qui ha fet algunes aportacions a la dramatúrgia que signaren Rafael Calatayud, Paco Zarzoso i José Manuel Rambla fa 28 anys.
«Resulta sorprenent com d’actual és la trama perquè fa quasi tres dècades ja teníem damunt el problema del canvi climàtic i la contaminació. La veritat és que ha calgut fer poques actualitzacions en aquesta part de la trama», apunta Cornelles, qui ha comptat amb l’assessorament de l’ONG Bioagradables i amb el suport de Greenpeace València. El nou text d’Abocador també presenta certs canvis en els personatges i en les connotacions d’una història que transcorre en un lloc tan poc evocador com les muntanyes de fem, però que podria passar a un pati d’escola, una oficina, una colla d’amics o qualsevol altre entorn amb elements tòxics que tracten de contaminar l’ambient.
ABOCADOR: OBJECTES VELLS I CONSUMITS ES TRANSFORMEN EN PROTAGONISTES
Ana Burguet, Marta Santandreu, Tomás Verdú i Saoro Ferre són el nou elenc d’Abocador, una proposta que inclou divertits números musicals, amb al·lusions al pop contemporani, a clàssics de l’humor i de Disney, però des de la parodia.
El més difícil del procés creatiu ha estat encertar el codi per a encarnar als diversos objectes rebutjats pels humans que es transformen en protagonistes en arribar a l’abocador, un lloc on aconseguir una segona oportunitat en forma de reciclatge és l’única forma de salvar la vida. Allí es troba Cristall, una ampolla de cava que van llançar al fem dins d’una bossa amb restes d’un sopar, en lloc de portar-la a un contenidor de vidre. Amb cor de cabaretera, però dubtoses habilitats vocals, busca la manera d’arribar a la planta de reciclatge per renàixer lluent i esperançada. El mateix li ocorre a Gran Titular, un diari molt instruït, però amb noticies velles, que ja ha sigut arbre anteriorment i que ara somnia amb reciclar-se en colorit paper de regal.
Tots dos coneixen a Pal de Fregar, un supervivent a la xemeneia incineradora, amagat des de fa tres anys entre els deixalles, on també ha arribat Maduixeta Podrida, una tendra fruita que es va descomponent mentre imagina com haguera pogut transformar-se en adob per a plantes, d’haver sigut depositada en el contenidor de compost.
«Els personatges són elements aparentment sense vida. Però en l’espectacle tenen característiques i aparença humana. Entre ells sorgeixen relacions d’amistat, de col·laboració o d’enfrontament, quan apareixen els individus contaminants», explica Cornelles en referència a Sprai, un pot que s’ho passa pipa difonent els seus gasos CFC; a Plàstic, una ampolla de PVC que es creu immortal; i a Voltia, una pila antiga amb maneres dictatorials, que aspira a que el seu mercuri filtre el terra i arribe fins a la mar. Aquests tres personatges porten una vestimenta semblant a un uniforme escolar per donar a entendre que aquest tipus d’actitud abusiva i dolenta forma part, malauradament, de l’entorn més immediat dels xiquets i xiquetes. Completa la galeria de personatges Violeta, l’única persona, una jove que arriba a l’abocador buscant la seua caçadora favorita, llançada al fem per son germà en considerar que estava massa vella.
Des de la companyia assenyalen que l’espectacle parla de temes com ara el consum compulsiu i efímer, la responsabilitat de tots respecte al Planeta o la importància dels gestos xicotets per a fer grans canvis. La distensió de la comèdia amb un punt canalla, serveix per arribar al públic, fugint de l’estil alliçonador per abraçar la diversió i el respecte per la intel·ligència dels espectadors a l’hora de parlar d’assumptes amb els que grans i menuts conviuen a diari.
