Després de dos anys de restauració, el Retaule dels set gojos, datat al voltant del 1500 i una de les peces més rellevants del patrimoni artístic de l’Ajuntament de València, torna a mostrar-se a la Casa Museu Benlliure. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha presentat este matí l’obra després dels treballs de conservació, que s’han documentat en un llibre editat pel consistori.
La publicació recull «el rigorós treball de recerca, anàlisi i documentació dut a terme per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), que ha servit de base per establir els criteris i escometre, finalment, la restauració del retaule, procés del qual hem volgut deixar constància amb l’edició d’un interessant llibre», ha explicat Tello. El pas del temps i l’envelliment dels materials feien necessària la recuperació d’este retaule d’altar de xicotetes dimensions, 187 x 157 cm, del període tardogòtic valencià, l’escena central del qual és la Mare de Déu amb el l’Infant Jesús envoltada de les escenes dels set gojos.
L’Ajuntament també ha millorat les condicions d’exhibició de la peça, a la Casa Museu Benlliure, al carrer de la Blanqueria, «per retornar-li la seua primitiva esplendor i poder garantir-ne la pervivència, per al gaudi de les generacions futures». S’ha substituït el sistema d’ancoratge i s’ha renovat la il·luminació de la sala, antic estudi de l’artista Josep Benlliure, qui va adquirir l’obra l’any 1896. Va entrar a formar part del patrimoni municipal l’any 1957, arran de la donació efectuada per María Benlliure, filla del pintor, que va suposar la creació de la Casa Museu Benlliure.
El llibre sobre el Retaule dels set gojos inclou un primer article de Vicent Samper Embiz, especialista en pintura valenciana de l’època, que aborda el context en què es va crear. Personal tècnic de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació i de la Universitat Politècnica, entre altres, detallen en un segon article «tots els estudis científics, estudis de tècnica d’execució, estat de conservació i procés d’intervenció duts a terme». L’edila ha destacat la col·laboració entre l’Ajuntament de València i la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, la qual «ha fet possible la recuperació d’una peça clau del patrimoni municipal».
PROCÉS TÈCNIC
Gemma Contreras, subdirectora de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, ha acompanyat la regidora durant la presentació del retaule i ha descrit el treball d’estos dos últims anys. «En primer lloc, la reconstrucció volumètrica del suport, per passar posteriorment a la consolidació dels estrats daurats i pictòrics, que va donar pas a una neteja mecànica i fisicoquímica d’estos, recolzada en diferents tests de neteja. Després es va procedir a l’estucat d’aquelles pèrdues, tant dels daurats com de l’estrat pictòric, i a la reintegració cromàtica, en la qual es van emprar diferents tècniques en funció de la grandària de les llacunes. En el cas dels ors es va procedir a l’estucat i embolat a la manera tradicional i la reintegració es va realitzar amb or en pols de 23 ¾ i veladures amb colors a l’aigua. Finalment, es va aplicar un vernís de protecció de resines sintètiques de baix pes molecular i totalment estables».
