El grup parlamentari d’Unides Podem en el Congrés dels Diputats ha sol·licitat el desmantellament immediat de la Plataforma de gas Castor: «les ciutadanes i ciutadans de Vinaròs i les comarques de Castelló i Tarragona exigim el desmantellament immediat d’aquest monstre de ferralla, un monument al despropòsit pel qual els usuaris del gas pagaran durant anys una factura milmillonària», ha assegurat la diputada per Castelló, Marisa Saavedra.
«Encara que acatem la sentència del Suprem per respecte a la separació de poders, el nostre grup parlamentari continuarà treballant perquè s’esclarisquen tots els detalls i interessos que havien darrere d’aquesta operació», ha promés Guijarro, «s’hauran de depurar totes les responsabilitats polítiques i establir els controls necessaris perquè no es tornen a repetir episodis tan vergonyosos com aquest en la gestió de fons públics».
«El cas de la planta d’emmagatzematge de gas Castor és un clar exemple d’opacitat i ineficiència en l’ús de fons públics», ha assenyalat el diputat per Alacant, «en la qual es van anteposar els interessos econòmics de les empreses privades a l’interés general que promou la Constitució espanyola». Marisa Saavedra ha recordat que tot el procés va estar plagat d’irregularitats, com l’absència d’informes econòmics, la manca o rebaixa d’informes tècnics, exempcions de controls i exigències, establiment d’indemnitzacions, etc. i ha afirmat que «ha quedat en evidència que es va treballar molt més en la indemnització express per als promotors que en els factors tècnics, ambientals, energètics, humans i econòmics».
Saavedra ha recalcat que Castor s’ha convertit en un símbol terrible d’un capitalisme de amiguetes pervers que basa els seus guanys en la pràctica absència de risc: «El rescat amb diners dels ciutadans i ciutadanes d’una inversió privada que ha acabat en fiasco és una pràctica que, lamentablement, s’ha convertit en habitual, com amb les autopistes radials de Madrid d’Aznar i Gallardón».
Tant Guijarro com Saavedra han assenyalat que la plataforma en si és un exemple dramàtic d’un model energètic insostenible basat en combustibles fòssils i infraestructures faraòniques «que només beneficien als qui les construeixen i als oligopolis que, amb la complicitat de successius governs, bloquegen polítiques alternatives d’eficiència energètica, d’autoconsum o d’energies renovables i fins posen en risc el medi ambient i la seguretat de la població, en aquest cas d’una forma tan dramàtica com la generació de terratrémols».
