La ciutat de València aspira a ser la Capital Espanyola de l’Economia Social 2024, amb l’objectiu de “posar en valor la tasca del moviment cooperativista valencià i la seua aportació a l’economia des d’un punt de vista productiu i ètic”. Així ho ha anunciat este dimecres l’alcalde, Joan Ribó, durant l’acte de constitució de la nova xarxa XMES, Xarxa Municipalista per l’Economia Social, una eina que naix amb l’objectiu de fomentar l’economia social als pobles i ciutats, i el canvi de model productiu en el territori valencià.
La nova xarxa estarà presidida per l’alcalde de València, Joan Ribó, tal com s’ha acordat en la sessió constitutiva de l’entitat, en un acte celebrat a l’Ajuntament, en el qual han participat el Comissionat d’Economia Social del Govern Central, Víctor Messeguer, la directora General d’Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat, Teresa García, el vicepresident de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, FVMP, Diego Gómez, i nombrosos alcaldes i representants dels municipis que integren la xarxa. Ha intervingut també en l’acte, de manera telemàtica, el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, qui ha subratllat l’aposta del Consell pel teixit productiu i la col·laboració amb els pobles i les ciutats del territori.
L’alcalde Ribó ha donat a conéixer la voluntat de l’Ajuntament i de la Generalitat que València assumisca l’any que ve la capitalitat espanyola de l’economia social, com a reflex de l’aposta de les institucions valencianes per l’economia concebuda com una “eina per a fer possible que el centre de l’acció política siga la satisfacció de les necessitats de les persones, una economia respectuosa amb el medi ambient i socialment justa”.
La nova xarxa intermunicipal XMES, impulsada des de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) amb el suport dels governs central i autonòmic, es planteja com una plataforma per a exportar les aportacions de València i de la Comunitat Valenciana en el camp del cooperativisme i l’emprenedoria sobre totes les àrees de la producció, distribució, circulació i consum de béns i servicis. Tal com ha subratllat l’alcalde de València, Joan Ribó, la nostra ciutat es proposa com la capital espanyola de l’economia social “i assumix la responsabilitat de caminar junt amb altres municipis més xicotets per a, mitjançant la innovació, fer una aposta ferma per la transició energètica que ens permeta fer front als efectes del canvi climàtic”.
Durant l’acte de presentació de la nova xarxa, l’alcalde ha destacat la importància de les sinergies entre les administracions, “que són fonamentals per a aconseguir l’èxit de les accions”. De fet, València va acollir fa uns mesos el 33 Congrés Internacional de l’Economia Social i el Cooperativisme, que va ser el germen de la petició al Ministeri de Treball, recolzada per la Conselleria d’Economia, perquè la nostra ciutat siga en 2024 la Capital Espanyola de l’Economia Social, “una condició –ha afegit Ribó- que ens ajudarà a posar en valor la tasca del moviment cooperativista valencià i la seua aportació a l’economia des d’un punt de vista productiu i ètic”.
Tant l’alcalde Joan Ribó, com el conseller Climent i la resta d’intervinents en l’acte de constitució de la xarxa XMES, han destacat el paper de les administracions locals com les entitats més pròximes a la ciutadania, i han coincidit també a destacar el pes específic i la importància en termes econòmics del sector del cooperativisme i l’economia social. En 2021, este sector va generar uns ingressos monetaris de quasi 14.000 milions d’euros en l’àmbit autonòmic, la qual cosa suposa un 12,6% del PIB del territori valencià. En termes d’ocupació, en este mateix període va ocupar a 172.000 persones, és a dir, un 8,2% del total de treballadors i treballadores de la Comunitat Valenciana. Tal com ha subratllat l’alcalde, “és un sector fonamental per a la nostra ciutat i per a la Comunitat Valenciana, per la seua importància econòmica, i també perquè significa un canvi de paradigma i de model, que la pandèmia ha evidenciat com a necessari”
Ribó ha conclòs la seua intervenció destacant la responsabilitat de les institucions de “fer els nostres pobles i ciutats més habitables i resilients davant els efectes adversos del canvi climàtic”. “I només ho podrem fer –ha assegurat- entenent el creixement des d’un altre punt de vista, més just i equitatiu”.
