La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui el tercer volum de l’obra, que està coordinada pels investigadors Javier Navarro i Sergio Valero
L’Ajuntament ha publicat el tercer i últim volum de l’obra València. Capital de la República, trilogia dedicada a l’estudi de les característiques i fets succeïts en la ciutat entre novembre de 1936 i octubre de 1937, mesos en què València va ser la capital de l’Estat després del colp contra el govern republicà. La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui el llibre, titulat ‘La ciutat de la saviesa. València, capital de l’educació i la cultura‘.
En un escenari significatiu, el refugi antiaeri rehabilitat en les dependències de l’Ajuntament, i en una data especial, l’aniversari de les últimes eleccions democràtiques abans de la Guerra Civil, les que van donar la victòria al Frente Popular, la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui este tercer exemplar, que està dedicat específicament a la cultura i a l’educació, dos elements que van definir l’acció d’aquell règim republicà. L’acte ha comptat amb la participació dels coordinadors de la trilogia, Sergio Valero i Javier Navarro, i l’assistència del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i els regidors Sergi Campillo i Pilar Soriano.
Tello ha subratllat el caràcter simbòlic del 16 de febrer “no sols perquè van ser les últimes eleccions democràtiques en 40 anys, fins a les del 15 de juny de 1977, sinó també perquè van constituir un clar exemple mobilització popular”. La ciutat va apostar clarament per un canvi que donava pas a un domini republicà de nou tipus, el de Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña i de l’alcalde de la primera part de la capitalitat valenciana de la República, José Cano Coloma. En este context, la nova opció política implicava tornar a les reformes bàsiques del primer bienni republicà, entre 1931 i 1933, que situava l’educació i la cultura en la primera línia de l’acció política.
L’obra està dirigida pels especialistes Javier Navarro i Sergio Valero, que han coordinat les intervencions de 34 especialistes en els anys trenta valencians. El primer volum, el titulat ‘El mòn mira a València, capital de l’antifeixisme’, versava sobre els grans esdeveniments polítics; mentres que el segon, ‘Com és viu una guerra? La vida quotidiana d’una ciutat de rereguarda’, oferia una visió renovadora de com va ser la vida quotidiana en aquells moments històrics. Ara, el volum que tanca la trilogia se centra en dos de les preocupacions fonamentals d’aquella República: l’alfabetització i l’expansió educativa i cultural dels seus ciutadans i les seues ciutadanes.
Una societat amb fam de saber
De fet, tal com ha explicat la regidora Tello, “les circumstàncies de la guerra, lluny de provocar una minva de l’esforç educatiu i cultural, van suposar un impuls a tot un conjunt d’iniciatives, protagonitzades no sols pel Govern, sinó també per la societat civil, a través de les organitzacions polítiques i socials”. “Aquella era una societat famolenca de coneixements. Volia saber, aprendre i ser ensenyada, i tant la voluntat política com la iniciativa social, van suposar que els projectes educatius i culturals van florir pels quatre cantons de la ciutat, on, a més, van arribar desenes d’intel·lectuals, escriptors, professors, investigadors, persones que van ajudar a engrandir tota esta tasca”. La delegada de Cultura ha evocat noms com els de Carles Salvador, Nicolau Primitiu o Manuel Sanchis Guarner, entre altres, i iniciatives com l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià, germen de l’actual Biblioteca Valenciana.
En total, la trilogia ‘València, Capital de la República’ ofereix quasi seixanta articles escrits per persones investigadores i docents de diverses institucions i universitats. Els coordinadors de l’obra, els professors Javier Navarro i Sergio Valero, han intervingut en la presentació, i han detallat els distints aspectes que van configurar una autèntica capitalitat cultural de València, els quals s’arrepleguen en les pàgines: des del II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, fins als episodis d’infància evacuada, l’educació de les dones, les Falles, les Universitats Populars, o l’anarquisme i l’activitat cultural, entre d’altres.
Glòria Tello ha conclòs la presentació del llibre subratllant la “voluntat de la Regidoria de donar una major visibilitat sobre la València republicana, que ha impulsat esta i altres iniciatives paral·leles, com la recuperació de refugis, la instal·lació de tòtems informatius, l’organització d’exposicions, o la col·laboració amb esdeveniments científics, com el congrés, celebrat en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València a l’octubre del 2017”.
