L’espectacle, primer muntatge per a xiquets de la companyia valenciana, es representa del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia | L’obra arreplega les històries reals dels seus protagonistes, procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú, Xina i València
El Teatre Escalante produeix el primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant adreçat a públic infantil. La proposta, programada del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia, és una reflexió sobre la diversitat i porta per títol Les set diferències.
El llenguatge del cos, la música, el joc, l’humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d’un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones.
“El Pont Flotant són una de les veus més personals del teatre valencià actual. Els seus espectacles sempre tenen un component humà i social, sovint autobiogràfic, que els acosta molt a l’espectador. Tots els membres de la companyia estan immersos en l’aventura de la maternitat-paternitat i vaig pensar que estarien fent-se mil i una preguntes sobre la infantesa i com enfrontar-se al repte de l’educació dels fills…”, valora el director artístic de Teatre Escalante, Josep Policarpo, sobre la seua aposta per la companyia.
Les set diferènciesens mostra en escena a persones de trets físics i d’orígens ben distints. Sobre l’escenari pugen sis intèrprets, dos valencians i quatre procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú i la Xina. Hi ha pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus… Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d’entendre la vida que resumeixen la diversitat humana amb què convivim dia a dia.
“L’obra es diu Les set diferències, però parla precisament del contrari, de la igualtat. És molt important que des de xicotetes i xicotets eduquem en determinats valors, entre ells el de la igualtat de drets, independentment de sexe, raça i alçada”, ha subratllat la diputada d’Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.
Un munt de caixes
“El gran repte ha estat en com adreçar-nos al públic infantil, com acostar-nos a ell conservant el nostre llenguatge, la nostra mirada personal. Pensar, sentir des de nosaltres però amb un ull en eixa mirada curiosa, ràpida –sempre van per davant–, atenta, inquieta i exigent dels xiquets perquè els resulte atractiu, entretingut, suggeridor. I, al mateix temps, documentar-nos sobre el seu coneixement i les seues opinions sobre el tema. La nostra mirada a través de la seua”, detallen Pau Pons i Jesús Muñoz, que assumeixen la dramatúrgia i el protagonisme de la vuitena obra de la companyia. Els seus altres dos membres, Joan Collado i Àlex Cantó, s’encarreguen en aquesta ocasió de la producció i l’escenografia.
L’escenari està conformat per una taula, quatre cadires i un assortiment de caixes que guarden tot tipus d’objectes. Per la seua qualitat practicable, les caixes han donat molt joc a la companyia per a jugar, com ho farien els xiquets, i inventar històries. Així mateix, les caixes tenen un gran paper simbòlic, doncs representen el viatge, la mudança i el canvi.
“És tot allò que t’emportes quan te’n vas a un altre lloc, però també, per defecte, tot allò que no cap, que no pots emportar-te. Les caixes són els records, la memòria, per això també ens ajuden a reconstruir part d’eixes històries”, completen Pons i Muñoz.
Reflexió en família
El Pont Flotant acosta el seu llenguatge directe, contemporani i íntim als més menuts en aquest cant a la curiositat, la naturalitat i l’humor amb què els xiquets i xiquetes viuen “la diferència”. Però també obri un espai per a reflexionar en família sobre les dificultats que de vegades trobem a l’hora de relacionar-nos amb persones molt diferents.
“L’espectacle posa en evidència molts dels prejudicis que tenim. Cada pare o mare haurà de valorar el nivell de comprensió que han tingut els seus fills o filles, i, si cal, resoldre dubtes. Però tinc la sensació que els menuts viuen la diferència d’una manera més natural que els adults, tots ells estan creixent en la diversitat i confie que eixa serà la millor vacuna”, valora esperançat Policarpo.
Reptes nous
La diferència és un aspecte ineludible en aquests temps. D’ací, la necessitat de posar en peus una obra infantil sobre aquest tema. En Les set diferències el discurs apunta al fet de subratllar que la diferència existeix i que és important conéixer-la, perquè quan no es coneix o no es vol conéixer és quan sorgeixen els problemes, els malentesos i les intoleràncies.
“És evident que existeixen diferents costums, tradicions, creences, punts de vista… i que s’han d’intentar entendre i, sempre, respectar. Però, en tot cas, és un camí d’anada i tornada: tan important és per als que vivim ací i rebem a persones que vénen d’altres països com per a les persones que arriben de fora i es queden ací a viure”, puntualitzen els dramaturgs i intèrprets.
