El Cabanyal prendrà a partir de dijous que ve la Ciutat Vella i ho farà pujant a l’escenari del Teatre Rialto l’espectacle I tornarem a sopar al carrer, dirigit per Isabel Caballero i Begoña Tena. Un projecte de teatre participatiu que involucra actors professionals, veïns i col·lectius d’este emblemàtic barri valencià que ha sigut paradigma de la pressió urbanística més voraç. Així ho han desvelat este matí en una roda de premsa les seues directores escèniques acompanyades del director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i el director adjunt d’Arts Escèniques, Roberto García. L’acte ha culminat amb una “casserolada” realitzada per part de l’elenc actoral i veïns del barri com a símbol de la resistència de la lluita del Cabanyal contra la destrucció del barri.
Com han explicat Abel Guarinos i Roberto García, “dins del canvi de fiolosofia i paradigma que estem desenvolupant, el Rialto, com a teatre públic, s’està centrant en produccions pròpies o coproduccions en les quals es ressalte la identitat dels barris i per aquest motiu es molt significatiu arrancar amb I tornarem a sopar al carrer, una metàfora del barri del Cabanyal en la qual cristal·litzen totes les seues històries, particularitats, conflictes i alegries”. Un espectacle que, com ha assenyalat Tena i Caballero, “és una tragicomèdia que ret homenatge a l’esperit d’un barri, a la gent que ha estat resistint en el Cabanyal, a la que es va quedar, a la que va haver de marxar-se i als que acaben d’arribar. Sens dubte, és una victòria que aquesta obra arribe ara al nostre teatre públic”.
El muntatge, que podrà veure’s des del pròxim 25 d’octubre al 28 del mateix mes, és una coproducció de Las Naves, l’Ajuntament de València i l’Institut Valencià de Cultura. Escrita en valencià per Xavi Puchades i Begoña Tena, l’obra presenta un viatge emocional contemporani que recorre a través de diferents escenes plenes de reflexió, humor, ironia, nostàlgia, crítica i compromís, la història de l’antic barri de pescadors, el seu passat, el seu present i la incertesa del seu futur. Un espectacle que aprofundeix en les tràgiques conseqüències i l’intens debat que va provocar el projecte urbanístic amb fins especulatius iniciat en el barri i que va generar la fractura del teixit social del mateix. Una crònica escènica que incideix també en la situació del barri en l’actualitat, ja lluny del derrocament i l’expropiació, però assetjat per una nova amenaça: la gentrificació.
L’espectacle, que va ser la primera producció pròpia del Festival Cabanyal Íntim en 2017, és un projecte de teatre participatiu que va sorgir de diversos tallers realitzats amb els veïns i col·lectius del barri amb l’objectiu d’investigar les possibilitats artístiques d’estos i arreplegar els sentiments, vivències, ferides, proeses, victòries i meravelles passades i presents dels habitants del Cabanyal. Un muntatge que, com al·ludeix el seu títol, reivindica també eixes bones costums, típiques de poble i que actualment es troben en perill d’extinció, com és per exemple l’antiga costum de traure les cadires al carrer per prendre la fresca.
