En la vesprada d’aquest dimarts i encara que el cel estava núbol, la pluja no ha aparegut i s’hi ha pogut celebrar la plantà de la falla municipal infantil a la plaça de l’Ajuntament de València. La Fallera Major Infantil, Carla Garcia, i la seua Cort d’Honor, s’ho han passat d’allò més bé i amb moltíssima il·lusió Cal recordar que n’hi havia moltes ganes, moltíssimes, de gaudir per fi d’uns moments que les circumstàncies sanitaries les havia negat.
Primer la base d’arena, després poc a poc les figures han anat omplint un monument que, baix el lema «Saps qui soc?», vol servir d’homenatge als homes i les dones que han deixat la seua empremta en la ciutat de València des de la seua fundació l’any 138 abans de Crist. Des de la política i activista Carmen Alborch fins a la soprano Lucrècia Bori, passant pel cineasta José Luis García Berlanga, Sor Isabel de Villena i el presentador Joan Monleón, entre altres.
D’esta manera, la proposta dels artistes Ceballos i Sanàbria per a la falla municipal infantil tracta de relatar en forma de falla infantil aquells personatges que al llarg de la història de la ciutat són emblemes en el seu camp i per tant són personatges il·lustres, atorgant una seqüència històrica que resumisca les diferents èpoques amb les seues personalitats i conferisca un guió acurat on totes les persones representades mantinguen el mateix nivell, independentment del context històric en el qual van viure. Per tant, totes les figures mantenen una mateixa escala.
La falla infantil plasma en un mateix pla conceptual tots els personatges interpretant-los com si d’un teatre de titelles es tractara, un conjunt de titelles que actuen des de la falla per als visitants i conten visualment la seua particular historieta, allò que els va fer únics i úniques.
Pel que fa a l’estructura, l’obra part d’un concepte espacial inspirat en una atracció de parc temàtic. La falla s’ha compost a través de diferents plans il·lustrats gràficament que construixen, a través d’estos i els edificis representats, una sèrie de nivells i espais on s’ha construït un volum general, com si es tractara de diferents escenaris en diferents altures i diversos espais que recorden parts de la ciutat, la perifèria i la València marinera, els eixamples i trànsits, i la Ciutat Vella. Tot este marc gràfic i arquitectònic es, per tant, la ciutat en si mateixa representada i en la qual actuen els personatges.
