Amb l’arribada de la nit d’ànimes i la festivitat de Tots Sants, l’àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia ha organitzat la ruta guiada “Morir a Dénia. Necròpolis, maqbares i cementeris” per a apropar la ciutadania i les persones visitants als rituals funeraris que els nostres avantpassats han bastit al llarg de la història.
La ruta a peu està programada el dissabte 4 i diumenge 5 de novembre, a les 11 hores, amb eixida des de la plaça de Valgamdeu. Es requereix inscripció prèvia telefonant al 96 642 02 60, en horari de dimarts a diumenge, de 10 a 13 hores.
El seguici iniciarà la singladura funerària amb el primer indici de la nostra ciutat, la sepultura col·lectiva, datada ara fa 5.000 anys, a una coveta del turó que constitueix l’òmfal de la nostra geografia i sobre el que, molts segles després, s’assentarien ibers, romans i musulmans, i on es fundaria la vila de Dénia: el castell.
La comitiva s’aproparà a l’espai i al temps de les necròpolis romanes, a les seues sepultures i epigrafia funerària; a les tombes de la Dénia visigoda i als cementeris islàmics, maqbares, on reposen les restes de poetes, filòsofs i qui sap si Mujahid, el gran rei de la Taifa de Daniya.
Després es detindrà a contemplar, des de la perspectiva que ofereix el temps, els cementeris posteriors a la conquesta cristiana, el fossar de l’església de la vila i les criptes de les esglésies de la ciutat, per posar un bri de llum sobre aquest aspecte que roman entre tenebres.
La pompa fúnebre conclourà al cementeri, la fundació del qual, remet a l’any 1843, ara fa 180 anys. Josefa Morand i Cardona, representant d’una de les famílies de més ressò social, va deixar en testament 4.000 pessetes per crear un recinte funerari adequat on ser soterrada la pròspera i burgesa Dénia de la segona meitat del segle XIX. Des de llavors, homes i dones il·lustres, mecenes, polítics i comerciants reposen en sumptuosos panteons, on la iconografia reflecteix ideologies o professions i d’altres aspectes interessants de la vida d’aquelles persones que van marcar tota una època.
Un passeig pels espais enjardinats del cementeri permetrà aproximar-nos a esdeveniments luctuosos com l’epidèmia de grip espanyola de 1918, els afusellats de la Guerra del 36 i la repressió que va succeir, o aquells relacionats amb el nacionalsocialisme. Però també, posar nom a personatges de la nostra més estimada intrahistòria com Carmen Martí Palop, primera dona regidora de l’ajuntament de Dénia l’any 1925; Mercedes Colveé, escultora; o l’historiador Chabàs; el pintor Domingo Llorens o el tenor Cortis, artistes, mestres o industrials, la vida, i la mort, dels quals, constitueix una singular font d’informació per conéixer de primera mà la nostra història contemporània.
