Fotos: Abulaila.- El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha obert al públic l’exposició temporal ‘En cartell’, una mostra de les imatges anunciadores més representatives de les activitats de divulgació científica desenvolupades pel Museu durant estes últimes quatre dècades. Com explica el diputat de Cultura, Xavier Rius, “una radiografia d’un dels museus més prestigiosos valencians, a través de la cartelleria de les seues activitats, una memòria de la història del museu”.
Esta activitat divulgadora es presenta mitjançant les imatges de 137 cartells sobre exposicions, jornades científiques, conferències, jornades de portes obertes, bibliotertúlies, presentacions de llibres, biblioteca infantil i activitats didàctiques, amb un complet record de les activitats i les persones que les feren possible i, un sincer agraïment als dissenyadors i dissenyadores que les feren visibles.
La selecció dels cartells i la coordinació de la mostra han estat realitzades per Helena Bonet i Santiago Grau, la posada en escena del material en sala per Francisco Chiner i finalment la imatge de l’exposició i dels elements gràfics és obra del dissenyador Marc Granell. L’exposició es podrà visitar entre el 21 d’abril i el 26 de setembre a la sala d’exposicions temporals del Museu de Prehistòria de València.
Llarga trajectòria
El Servei d’Investigació Prehistòrica i el seu Museu de Prehistòria de València es crea el 1927 i és una institució capdavantera i clau en la investigació arqueològica de les nostres terres. Durant els primers 50 anys de la seua història, la seua labor se centra en la protecció dels jaciments, en les campanyes d’excavacions, en la publicació de les investigacions i en la creació de la seua magnífica col·lecció museogràfica.
Caldrà esperar a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, i a l’arribada dels corrents de la nova museologia, perquè s’emprenga una etapa que també incorpora com a objectiu prioritari la democratització i la difusió del seu ric patrimoni arqueològic. El SIP haurà de conjugar l’herència de l’important treball científic de diverses generacions amb el desenvolupament de la nova investigació interdisciplinària i el repte de la projecció d’aquesta cap a un públic cada vegada més ampli, que comprén tant els estudiosos com els visitants no especialitzats, i que incorpora en el seu quefer els avanços tecnològics i expositius del moment. Naix llavors l’extensa i continuada programació d’exposicions temporals, jornades científiques i de portes obertes i, activitats didàctiques i culturals.
La cartelleria d’aquests quasi quaranta anys, creació d’un ampli conjunt de dibuixants, dissenyadors i fotògrafs, reflecteix les diferents activitats del Museu de Prehistòria i ens convida a gaudir d’aquelles imatges. Als il•lustradors que formen part de l’equip del propi Museu, Francisco Chiner i Ángel Sánchez, s’han sumat en aquest interés altres destacats artistes com ara Pascual Lucas, Vanesa Mora, Paco Roca, Marc Granell, Pau Soriano, Germán Segura, Igor Morell o Espacio Paco Bascuñán.
Els cartells són un clar exponent de la continuada i intensa activitat divulgativa realitzada pel Museu de Prehistòria al llarg d’aquestes quatre dècades. A través de les imatges d’aquests cartells fem visible el missatge que ens convida a estrényer el vincle entre el Museu i el patrimoni del nostre passat.
Les exposicions
La cartelleria del Museu de Prehistòria va nàixer, en una primera època, al caliu de l’activitat expositiva sorgida en la dècada dels vuitanta amb les seues primeres produccions: ‘La cultura ibèrica’ (1983) i ‘Les societats caçadores de la prehistòria valenciana’ (1984).
Entre les quaranta-dues exposicions de producció pròpia realitzades, durant estes quasi quatre dècades, en destacarem pel valor arqueològic i innovació museogràfica: ‘Un segle d’arqueologia valenciana’ (1991), ‘Els diners van i venen’ (1999), ‘El tall de la cultura’ (2001), ‘Arqueologia en blanc i negre’ (2006), ‘Mons tribals’ (2008), ‘Prehistòria i cinema’ (2012), ‘La villa de Cornelius’ (2013), ‘Viure vora el Túria, fa 4000 anys’ (2015), ‘Prehistòria i còmic’ (2016) i ‘En temps dels visigots’ (2019). Esment especial mereix el cicle ‘Tresors del Museu’, organitzat per realçar expositivament una selecció dels fons arqueològics del Museu i que va arrancar el 2012 amb ‘La mirada de l’ídol’.
La implicació del Museu amb el seu territori s’ha desenvolupat museogràficament a través del programa d’exposicions itinerants, que es va iniciar en la dècada dels noranta amb ‘L’arqueologia, el rescat del passat’ (1997) i entre la qual destaquem pel seu gran èxit, ‘Les dones en la prehistòria’ (2006), fins ara en itinerància.
El programa d’exposicions temporals del Museu s’ha complementat amb l’adaptació d’exposicions en préstec, realitzades amb rellevants institucions i museus, entre les quals cal recordar: ‘Y acumularon tesoros‘ (2001), ‘Túnez, tierra de cultura’ (2003), ‘Nymphea’ (2003), ‘Los Mayas’ (2005), ‘Reflejos de Apolo’ (2007), ‘Pompeia davall Pompeia’ (2008), o ‘Caps tallats’ (2018), entre els més de dèsset títols presentats.
Les jornades científiques del Museu de Prehistòria de València
També a partir dels anys vuitanta, són més freqüents les jornades i conferències de diversa temàtica, normalment vinculades a exposicions, homenatges i congressos, si bé la majoria de les vegades no es van imprimir pòsters que les convocaren. Caldrà esperar a 1993, ‘Homenatge a Juan Vilanova i Piera, 1893-1993’, perquè el SIP dissenye el seu primer cartell sobre la difusió de la investigació arqueològica. En l’última dècada, el Museu ha programat, de forma continuada, conferències i trobades científiques entre les quals cal destacar les ‘Jornadas de Debate del Museo de Prehistoria de Valencia’ (2010), ‘Jornades d’Arqueozoologia’ (2011), ‘Jornades de Difusió del Quaternari’ (2013), ‘Jornadas de Numismática’ (2013), ‘Jornadas de Conservación y Restauración’ (2014), o ‘Jornadas PastWomen’ (2019), acompanyades d’una cartelleria de gran varietat il·lustrativa.
Les jornades de portes obertes
A partir de la dècada dels anys noranta, la posada en valor del ric patrimoni arqueològic excavat pel SIP permet que, a inicis del segle XXI, s’emprengueren jornades de portes obertes en alguns dels jaciments més visitables que configuren ‘La ruta dels Ibers’. A les pioneres Jornades a Kelin de Caudete de las Fuentes (2004) se sumaran ‘Viu un cap de setmana amb els ibers’ a la Bastida dels Alcusses de Moixent (2008) i ‘Iberfesta’ a Olocau (2013). Posteriorment s’hi afegiran activitats i jornades de portes obertes als jaciments prehistòrics de la Lloma de Betxí de Paterna (2011) o la Cova del Bolomor de Tavernes de Valldigna (2012), que impulsen este tipus d’activitats en molts altres jaciments arqueològics valencians.
La biblioteca i activitats didàctiques del Museu de Prehistòria de València
L’última àrea del Museu de Prehistòria que s’incorpora a la cartelleria és la Biblioteca. La creació de la Biblioteca Infantil, el 2008, i les nombroses activitats que ha dut a terme, a partir de 2010, han proporcionat un assortit i variat material de difusió i cartelleria. Mereixen especial atenció els pòsters de ‘Bibliotertúlies’, ‘Biblioteca Oberta’, ‘Dia dels Biblioteques’, ‘Bookcrossing’, ‘Muses’ i les presentacions de llibres.
L’àrea de didàctica del Museu disposa també d’un nombrós material educatiu —publicacions en format quadern o llibre— dissenyat per a un públic variat sobre diversos temes o col·leccions del Museu. Fins i tot sent menys freqüent el realitzat en format pòsters, cal destacar-hi la sèrie ENIG+ (2006), el taller Líticament (2008), el joc de L’espiral de l’Evolució Humana (2009), o el seu desplegable per a la Nit Europea dels Museus 2016 La fauna del Museu.
