Fotos: Agustín Verdeguer.- Any rere d’any, en gener i com mana la tradició, el retor de L’Eliana realitza la benedicció de tots aquells animals que li porten els seus amos.
La història de Sant Antoni se remunta al segle III-IV, en l’Alt Egipte, quan un ric llaurador, en complir els 20 anys, va distribuir els seus bens entre els pobres i es va retirar al desert. Des d’eixe moment, ha quedat com el patró dels animals cassolans.
És una de les festes que més tradició té als pobles valencians. En un principi, la benedicció era quasi exclusiva per als animals de llabor, però en l’actualitat, com han segut prácticament substituits per màquines, aquest acte ha quedat reduït a les mascotes i animals d’acompanyament en general.
Per aquesta raó els cavalls i altes montures de llabor han deixat lloc als gossos, siamesos, e inclús pardals i tortugues, encara que, algún que altre cavall rep el seu bateig anualment. En L’Eliana, els gossos ocupen el primer lloc en la llista de benediccions.
Junt a la benedicció dels animals, és costum que els pans passen per l’aigua beneïda i es repartixen entre la gent.
Des de fa una dècada, la festivitat s’ha traslladat al cap de setmana més proper al dia 17 de gener. L’evolució de la festa i la transformació del ritual han fet que molts actes es realitzen al voltant de la festa del foc i de la pirotècnia.
Com és el cas de la passejada de coets per la localitat anunciant el principi de la festa o el gran correfocs que reprfesenta la part pagana de la festa al voltant de la foguera. Després del cicle Nadalenc, la festivitat de Sant Antoni és la gran festa d’hivern en L’Eliana.