Una investigació de la Universitat de València ha analitzat com influeixen les exigències de qualitat per part de les cadenes agroalimentàries globals en la mà d’obra a la Ribera del Xúquer, una àrea dedicada a l’exportació de cítrics. Yaiza Pérez i Francisco Torres, investigadora i investigador del Departament de Sociologia i Antropologia Social, conclouen que els estàndards de qualitat no han suposat una millora en el treball en general, i que hi ha diferències entre el camp i els magatzems.
En el treball de recol·lecció s’ha comprovat que augmenten les diferències entre jornalers i es reforça la segmentació ètnica. Per la seua banda, en els magatzems –tradicionalment feminitzats– els requeriments de qualitat han suposat una major polivalència i control de l’espai, comportament i cos de les treballadores, encara que també han provocat que el conveni col·lectiu es complisca de manera més estricta.
L’article, publicat en la Revista Española de Sociología, explica que des del final del segle XX “la qualitat constitueix un element central en la configuració, l’estratificació i el funcionament de les cadenes globals agroalimentàries”. Per això, Torres i Pérez han observat en quina mesura afecten aquestes exigències de qualitat ala producció, manipulació, comercialització i distribució dels productes cítrics valencians.
Així, han demostrat que la fragmentació del personal ha augmentat, tant en el camp com en els magatzems. Les diferències són notables entre els treballadors i les treballadores amb contracte fix discontinu, qui és temporal d’empresa i cooperativa, i qui treballa en una ETT. Com explica Torres, encara que no totes les ETT es comporten de la mateixa manera, moltes d’elles cometen irregularitats laborals com el cobrament efectiu d’un salari inferior al que estableix el conveni o el frau en els dies de treball declarats en el camp, inferiors als reals.
Aquest fet entronca directament amb un fenomen més que actual: la segmentació ètnica. Al camp, els fixos discontinus que treballen per a empreses i cooperatives –on es compleix el conveni– solen ser espanyols, mentre que a les ETT molts dels seus treballadors són migrants. En la investigació, alguns dels treballadors afectats expliquen les condicions en què es troben. Un d’ells explica com li ha perjudicat la minva de dies declarats: “Quan tu vas a cobrar l’atur, després (et diuen) ‘és que tu a penes...’ i dius ‘doncs tota la campanya de 120 dies’, diu, ‘no, si ací a penes tens 50, 60’, dius, hòstia, on estan la resta de dies?... I vas a cobrar i et quedes al carrer”.
La qüestió, indica Torres, no està en si estan contractats o no, ja que sí que s’ha produït un canvi notable en aquest sentit. Mentre que en la dècada passada hi havia molts treballadors que estaven sense contractar, en l’actualitat la immensa majoria sí que ho estan. Segons l’investigador, el problema rau en el fet que se segueixen cometent irregularitats. “És molt difícil posar portes al camp, és molt més difícil controlar-ho, perquè les empreses ensenyen el contracte i ja està”, explica.
Cobrar per quilos recol·lectats
D’altra banda, la investigació posa de manifest que la majoria dels productes es recullen a estall, és a dir, que els treballadors cobren per quilos recol·lectats, a diferència de la modalitat a jornal, en què s’abonen les hores treballades. El destall implica una major exigència, rapidesa i selecció, però el sou sol ser el mateix o inferior, a més que és més probable que es comenten errors (motiu pel qual poden patir descomptes). L’augment de ritmes i les exigències de qualitat en paral·lel també té conseqüències en el segon pas de la cadena, ja que les treballadores dels magatzems poden patir descomptes en el seu salari si el departament de qualitat o els clients detecten que els seus productes no compleixen tots els requeriments.
Tot i que en els magatzems sí que hi ha hagut una millora en les condicions laborals en general gràcies a una major presència sindical, l’estudi indica que també romanen les diferències entre les treballadores fixes discontínues i les treballadores d’ETT, on hi ha més dones migrants i solen estar més precaritzades, com passa al camp. Així mateix, moltes de les treballadores en el magatzem es queixen de la falta de reconeixement de malalties d’alta incidència provocades per la seua activitat laboral, com problemes d’esquena o la síndrome del túnel carpià.
Article: Torres, F. i Pérez, Y. (2021). “Los últimos y las últimas de la cadena. Calidad y trabajo en el sector citrícola valenciano”. Revista Española de Sociología, 30 (1), 1-19. https://doi.org/10.22325/fes/res.2021.19
