La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat l’exposició ‘Disseny valencià (2009-2019). Productes per a un món global’ a l’IVAM d’Alcoi junt amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raúl Llopis, i el comissari de la mostra, Xavier Giner.
En paraules de Raquel Tamarit, «aquesta exposició obri una nova temporada de l’IVAM Alcoi molt potent i no podia ser menys, perquè vull recordar que hem reconegut Alcoi com a capital cultural valenciana i la majoria d’activitats culturals al voltant d’aquest reconeixement es realitzaran durant 2021 pels efectes de la pandèmia. Però amb aquesta exposició ja comencem a fer boca per a posar al centre de la cultura valenciana una ciutat com la capital de l’Alcoià», i ha prosseguit: «la mostra que hui obrim al públic ret homenatge a aquesta ciutat, que va ser un dels focus de la Revolució Industrial, així com a les comarques centrals, que han mantingut viva fins ara una gran tradició d’empreses productives i innovadores amb un fort esperit exportador en un món global, i que han fet del disseny un instrument fonamental del seu èxit».
Així mateix, la secretària autonòmica de Cultura ha explicat que «l’exposició, comissariada excel·lentment per Xavier Giner, posa de manifest que el disseny valencià té una rellevància internacional innegable i que els nostres professionals són capdavanters, per això també, ara més que mai, amb una exposició com aquesta volem que el públic visitant conega de primera mà aquest fet i alhora volem que es visualitze la importància d’aquest sector creatiu».
El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raúl Llopis, ha destacat en l’acte que «tenim de nou a Alcoi, a la subseu de l’IVAM, una exposició que estic segur que sorprendrà gratament els nostres visitants. Les peces de disseny valencià tant de l’exposició de l’IVAM com de l’exposició de la planta municipal demostren el desenvolupament artístic d’aquesta terra i, alhora, la capacitat productiva i els coneixements científics i tècnics necessaris per a la seua creació. En totes aquestes capacitats tenim una llarga experiència a Alcoi i a la resta de comarques de l’interior, una terra d’indústria, de fabricants i creadors. Com dic, no hi ha millor lloc per a mostrar i apreciar aquesta important part de la cultura contemporània que és el disseny de producte, tant el que gaudim de manera particular com el que compartim en l’espai públic».
Per al comissari de l’exposició, Xavier Giner, professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, «la importància del disseny no radica només en el valor econòmic que promou, ni en el testimoniatge que ofereix de les condicions de producció i circulació, sinó que la importància que té consisteix, sobretot, en la funció d’encarnar valor cultural, en ser el territori en el qual la dinàmica plural i canviant de la sensibilitat de l’època es manifesta. Vist així, el disseny és cultura alhora que serveix per a l’educació estètica del públic».
L’exposició proposa un recorregut pel disseny de producte valencià, des de 2009 fins ara, que mostra la complexitat i el gran valor creatiu que té en un món que s’ha tornat definitivament global.
L’exposició és més que un simple mostrari del que s’ha fet durant aquest període de temps. Va més enllà del seu vessant comercial. En la mostra es destaca el valor que aporten els objectes, el testimoniatge que donen de la complexitat d’un món global que ha col·locat els objectes en el centre de la seua dinàmica social i individual.
Amb la mostra d’Alcoi es vol canviar la mirada amb la qual contemplem els objectes quotidians per a captar la bellesa que atresoren: «el valor d’un objecte no es pot confondre amb el seu preu, més aïna al contrari, apreciar un objecte és captar el que ens aporta i el lloc que ocupa per a cadascú. D’alguna manera, podem dir que tot objecte es presenta hui com una promesa de satisfacció al mateix temps que proposa un vincle, i l’ús que fem d’aquesta promesa i d’aquest vincle determina la nostra estima més enllà del seu preu», ha comentat Xavier Giner.
Una mostra organitzada en sis eixos que s’entrecreuen
Un dels eixos gira entorn de la reflexió sobre els objectes particulars i privats. Recull elements de disseny que trobem a la llar, un espai particular, privat i íntim. En l’hàbitat, els objectes són l’attrezzo per a una vida, serveixen a la construcció de l’escenografia en la qual transcorre la vida de la gent.
En l’apartat d’objectes per a l’espera, l’atenció o el treball es presenten elements que ens envolten en l’oficina, l’escola, un restaurant, un hospital o fins i tot un hotel. Són espais interiors que porten la identitat de qui els promou, però que busquen generar en qui els visita o els usa la sensació de pertinença, la sensació d’un nosaltres, són objectes que busquen facilitar aquest «estar junts» treballant, menjant, esperant, descansant.
També es fa una reflexió sobre els objectes per a l’espai públic, on es reuneixen creacions dissenyades per al carrer, una plaça o un parc. Són objectes que ens serveixen per a circular, per a protegir, per a cuidar, per a portar, per a subratllar la nostra individualitat i també per a estar de pas.
L’espai expositiu ‘Peces clau’ reuneix una selecció d’objectes que en aquests últims deu anys han marcat un abans i un després en el disseny de producte. Siga perquè han generat una nova tipologia d’objectes, siga perquè han reinterpretat un problema de disseny i han obert nous camins o perquè han generat noves tendències. Tots tenen en comú que obrin noves vies per al disseny de producte.
‘Fora de sèrie’ mostra peces molt heterogènies entre si que se situen en les zones frontereres del disseny de producte, l’espai en el qual el disseny de producte s’aproxima a l’artesania per l’elevat procés manual i de destresa, però que es mantenen dins del disseny pel concepte que les sosté.
I per últim, ‘Els novíssims’ dona visibilitat a la generació més jove de dissenyadors. És una aposta pel futur del disseny de producte valencià i un espai per al diàleg obert amb els dissenyadors de les generacions precedents. És també un homenatge al gest que va tindre Josep Maria Castellet en 1970 quan va titular així la seua antologia de joves poetes.
