L’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’Associació Chelonia, han presentat hui els primers resultats del projecte «Reducció de captures accidentals de condrictios per mitjà de l’ús de dispositius electromagnètics en línies de palangre», que té com a principal objectiu comprovar l’efecte repel·lent de les ones magnètiques sobre diferents espècies de taurons, i així utilitzar dispositius destinats a minimitzar les captures accidentals en palangre de superfície.
Els peixos elasmobranquis (taurons i rajades) tenen una adaptació sensorial única que els permet detectar els camps magnètics en l’ambient marí. Esta capacitat es coneix com electrorrecepció i es deu a la presències d’òrgans sensorials, bambolles de Lorenzini, que permeten detectar les variacions en els camps elèctrics generats pel moviment muscular de l’animal. Gràcies a això, taurons i rajades poden localitzar preses per mitjà de la captació d’ones magnètiques; no obstant això, els primers estudis apunten que intensitats superiors poden provocar l’efecte contrari, repel·lint estes espècies.
La primera fase de l’estudi s’ha realitzat amb exemplars de bastina (Scyliorhinus canícula) de l’Oceanogràfic, taurons de dimensió reduïda que han sigut filmats en condicions controlades en les instal·lacions de quarantena. Es filma la conducta dels animals amb i sense aliments i amb la presència de diferents tipus d’imants col·locats junt amb el seu aliment habitual. La comparació en la resposta (els animals no s’acosten quan està el dispositiu electromagnètic) ha demostrat la hipòtesi que la presència d’imants afecta negativament l’accés al menjar.
Utilitzant estes conclusions, el projecte pretén aplicar un sistema experimental en línies mare de palangre en condicions de pesca reals per a disminuir la captura accidental de taurons.
Esta iniciativa està encapçalada per l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’Associació Chelonia, amb finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i la col·laboració de l’Institut Mediterrani d’Oceanografia de la Universitat de Marsella, els departaments de Medi Ambient i d’Explotació Pesquera de l’Autoritat Portuària de Vigo.
