L’escriptora Luz Gabás, autora de Como fuego en el hielo y El latido de la tierra, entre altres obres, ha revisat el paper de les dones viatgeres en el segle XIX i ha destacat l’efecte de canvi en les persones que provoca tota visita a altres llocs. «Tot viatge ens transforma», ha assegurat durant la seua participació en el curs d’estiu ‘Dones en la literatura: grans personatges femenins i grans escriptores’ que ha organitzat la Universitat Jaume I a Benicàssim. Per a l’escriptora d’Osca, el viatge implica una cerca d’un mateix i, quan aquest es produeix en una zona muntanyenca com la dels Pirineus, aqueix paisatge «canvia al viatger, que és capaç de percebre el sublim».
Gabás, que ha realitzat un detallat repàs de les principals dones viatgeres pel Pirineu durant els segles XVIII i XIX, ha contraposat aquesta figura femenina, procedent fonamentalment de la noblesa i la burgesia europees, amb la de les dones oriündes d’aquesta zona muntanyenca, que es caracteritzaven per «la seua mirada de melancolia i reflexió». Així mateix, ha revisat la visió tòpica que es tenia d’Espanya durant el segle XIX com un país exòtic, capaç de «provocar deliciosos sotracs» pel seu contrast amb la resta d’Europa. En aquest sentit, ha assenyalat les que llavors es consideraven les principals característiques dels espanyols, marcats per «un fatalisme tolerant», en el qual durant les guerres carlistes els enfrontats podien reunir-se en una revetla després d’haver passat jornades disparant-se.
Durant la revisió de les seues dues últimes novel·les, Gabás ha analitzat també el pas del temps, l’abandó de molts pobles de l’Espanya buidada i el procés d’envelliment, que, en la seua opinió, es produeix quan es perd la il·lusió. Finalment, l’escriptora ha assegurat que vivim en una època tremendament romàntica, en el sentit de l’exaltació de l’inconformisme i la rebel·lia, i ha recordat que aqueix moviment va ser el germen dels grans esdeveniments dramàtics del segle XX.
