Ontinyent presentava aquest dijous a la Casa del Delme i dins la programació municipal del 25 de Novembre, els resultats de l’Estudi de seguretat urbana amb perspectiva de gènere i urbanisme feminista. El document, encarregat per l’Ajuntament i elaborat per l’empresa especialitzada Accesscity, analitza com es percep la ciutat segons el gènere i identifica els elements urbans que condicionen el benestar i la llibertat de moviments de les dones, especialment en l’oci nocturn.
Urbanisme feminista i 25N
L’acte va comptar amb la presència de la regidora d’Igualtat, Paula Soler, i amb la intervenció de la tècnica Virginia Real Gayá, directora d’Accesscity, qui va destacar la presència de la Vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, i els regidors de Territori (Óscar Borrell), Sostenibilitat (Sayo Gandia) i Serveis Municipals (Jordi Vallés) entre el públic asistent. Entre altres coses, l’estudi analitza dues zones d’oci, la Plaça de la Concepció i el seu entorn, i la zona de la Sala Almàssera, així com l’itinerari que les connecta i que és molt transitat en caps de setmana i nits de festa. El treball combina anàlisi documental, mapeig tècnic, entrevistes profundes, entrevistes i un ampli qüestionari ciutadà. Durant la presentació, la regidora Paula Soler va insistir l’aposta del consistori per “continuar avançant cap a una ciutat inclusiva i segura per a totes les persones, incorporant la mirada de les dones en la planificació urbana”. En aquest sentit, Virginia Real remarcava la importància de garantir visibilitat, recorreguts clars, o una bona il·luminació nocturna com a elements destacats.
Les entrevistes i qüestionaris recollits apunten que les dones es senten més insegures que els homes en els desplaçaments nocturns, sobretot quan caminen soles. La inseguretat augmenta en dones joves, dones amb mobilitat reduïda, membres del col·lectiu LGTBI i persones d’orígens diversos. Entre les percepcions més repetides apareixen la por als carrers sense llum, a espais buits o sense activitat i als recorreguts que presenten recovecos o zones sense vigilància. Entre les demandes més comunes figuren major llum en carrers secundaris, protocols clars en espais d’oci, punts violeta, vigilància a peu, revitalització de zones degradades i més educació en igualtat.
Segons les conclusions sobre urbanisme feminista, la percepció d’inseguretat es concentra sobretot de nit i en espais amb poca il·luminació, carrers estrets i/o solitaris, cases deshabitades o zones d’aparcament. L’equip d’Accesscity explica que és en els trajectes d’enllaç entre zones d’oci on les dones manifesten sentir més vulnerabilitat, i per això entre les accions proposades a l’apartat de conclusions es troben la revisió d’elements en estez zones com l’enllumenat en carrers, aparcaments, passos de vianants, mobiliari urbà o senyalització orientativa i mapes.
La següent activitat dins la programació serà el 18 de novembre, també a la Casa del Delme, amb la projecció del documental “Buscant el meu propi nom”, seguida d’un col·loqui amb la participació de Paloma Rubio (actriu), Belén Vidal (treballadora social), Elena Sánchez (productora) i María Huertas, psiquiatra, escriptora i autora del llibre “Nueve nombres”, en què s’inspira el film. El 21 de novembre, a les 18 hores, l’Espai Jove acollirà la creació d’un mural col·laboratiu en homenatge a les víctimes de violència de gènere, en una acció coordinada amb la Regidoria de Joventut; i finalment el 25 de novembre, dia central de la commemoració, es desenvoluparà a les 12 hores a la Plaça Major l’acte institucional i lectura del manifest, i per la vesprada tindrà lloc la manifestació ciutadana, amb eixida des de la Plaça Sant Domingo i final al Poeta Ausiàs March. La programació es tancarà amb una activitat de l’Associació Tyrius, consistent en la projecció d’un documental sobre el Patronat de Protecció de la Dona.
