El concierto será el jueves, 10 de agosto, a las 22.30 horas, en el castillo del Papa Luna | Es una orquesta de instrumentos de época de los siglos XVII, XVIII y XIX
L’Institut Valencià de Cultura, en col·laboració amb la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de Peníscola, porta al festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola una de les obres més conegudes d’Antonio Vivaldi ‘Les quatre estacions’ interpretada per l’orquestra d’instruments d’època València Original Art sota la batuta de Barry Sargent. Completa el programa l’Obertura-Suite ‘Burlesque de Quixotte’, de Georg Philipp Teleman.
La València Original Art és la primera orquestra professional valenciana especialitzada en la interpretació d’obres dels segles XVIII i XIX amb instruments d’època. Fundada en 2013, ha actuat en els principals auditoris valencians, entre els quals es troben el Palau dels Arts Reina Sofia, l’Auditori de Castelló i el Teatre Principal d’Alacant.
La València Original Art aposta per treballar amb músics valencians de projecció internacional i compta amb la col·laboració de mestres internacionals com Barry Sargent i Eric Hoeprich. Tots els seus membres estan especialitzats en la interpretació d’obres de repertori clàssic i romàntic seguint rigorosos criteris històrics.
L’experiència d’assistir a un dels seus concerts significa traslladar-se en el temps i submergir-se en sonoritats pròximes a les quals s’escoltaven en temps de Mozart, Haydn o Beethoven.
Barry Sargent, que dirigirà la València Original Art i exercirà de concertino a Peníscola, ha sigut director i fundador de l’Orquestra Barroca de Sevilla i primer violí d’Al Ayre Español, així com concertino convidat del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, de l’Orquestra Ciutat de Granada, i de l’Orquestra Simfònica de Bilbao. També ha dirigit l’Orquestra de Las Palmas de Gran Canària i l’Orquestra Ciutat de Granada.
‘Les quatre estacions’, l’obra més popular de Vivaldi, es tracta d’un grup de quatre concerts per a violí i orquestra compostos al voltant de 1721. Vivaldi va publicar els concerts amb uns poemes d’acompanyament, possiblement escrits per ell mateix, que descrivien que volia representar la música en relació amb cadascuna de les estacions.
Aquestes composicions són un dels exemples més primerencs d’allò que després es va anomenar música programàtica o descriptiva. Per exemple l’hivern està pintat sovint amb tons obscurs i tètrics, al contrari, l’estiu evoca l’opressió de la calor i fins i tot una tempesta a l’últim moviment.
