El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana celebra l’Any Blasco Ibáñez amb l’exposició ‘Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres‘, una mostra que està viatjant per la Comunitat per a compartir amb castellonenques, valencians i alacantins la commemoració del 150 aniversari del naixement del literat valencià.
Després de l’exposició a les localitats castellonenques de Vila-real i Segorbe, la mostra arriba ara a l’Auditori de Vinaròs, on es podrà veure fins el 18 de març, en col·laboració amb l’ajuntament de la localitat.
L’exposició té l’origen en una extensa recerca entorn del retrat fotogràfic espanyol, des dels seus orígens fins a la Guerra Civil, i que va donar lloc a la mostra ‘El rostre de les lletres’ organitzada per Acción Cultural Española. Ara amb un nou discurs entorn de la figura de Blasco Ibáñez, viatja pel territori valencià per a aprofundir en el coneixement de la seua trajectòria.
Formada per 48 fotografies ‘Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres’ vol mostrar la imatge fotogràfica del gran escriptor valencià, al costat dels més notables escriptors espanyols del moment.
L’exposició està organitzada per Acción Cultural Española (AC/E), la Comunitat de Madrid i la Real Academia Española, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, França, 1928) va ser el més important escriptor valencià i el més universalment reconegut. A finals del segle XIX, quan encara no havia fet els 30 anys, era una figura enormement popular i volguda, al qual seguien les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos.
El blasquisme féu arribar a les classes treballadores de la mar i de l’horta l’afició pel saber, per conéixer els avanços que llavors sorgien, a cada cantó del món.
Les fotografies mostren un Blasco Ibáñez ciutadà, escriptor i tribú, des de les primeres estades a la presó valenciana de San Gregorio, fins al retorn de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República i pel fervor dels paisans.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció de retrats de grans escriptors espanyols que hi van coincidir en la seua vida. Es tracta de fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir la persona que hi ha darrere del reconegut personatge.
Així, s’hi pot veure Emilia Pardo Bazán amb el seu gat, als salons de la seua casa madrilenya de la calle Princesa, en 1910; José Echegaray que arribava al Palau Reial per a una sessió de consultes amb el rei Alfons XIII (cap a 1905); Benito Pérez Galdós llegint les galerades del seu discurs d’ingrés a l’Academia Española, el 6 de febrer de 1897, o Joaquim Sorolla mentre retratava Jacinto Benavente en 1917, en el seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
L’exposició, comisariada per Publio López Mondéjar i per Lucía Laín com a adjunta, arreplega les confluències entre els escriptors i personatges influents de l’època com Leopoldo Ales Clarín, Antonio Machado o Federico García Lorca, al costat dels fotògrafs més famosos del moment, com Alfonso, Compañy, Franzen, Káulak, Nicolás Muller o Massip.
Destaquen en la selecció diverses imatges de grup on es pot veure, per exemple, encapçalada per Manuel Azaña i Valle-Inclán, la tertúlia literària de la Cacharrería de l’Ateneo de Madrid que es va convertir en els últims dies de la monarquia en un actiu focus d’activitat republicana (1930).
Així mateix, s’hi pot veure una imatge de la redacció de la revista ‘Espanya’ on es trobem junts Ortega i Gasset, Azorín, Pío Baroja i Pérez de Ayala, entre d’altres.
També té un gran interés la fotografia de l’arribada de Blasco Ibáñez a l’Argentina, en 1910. Es diu que hi anaren a rebre’l més de 100.000 persones. Quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les seues primeres fotografies a l’Argentina.
La dimensió internacional de l’escriptor valencià es pot veure en diverses fotografies. L’èxit i la popularitat de Blasco Ibáñez no van trobar fronteres. Durant una llarga gira de conferències pels Estats Units, l’escriptor va ser investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de Washington.
L’exposició és el resultat de més de 20 anys d’investigació en desenes d’arxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedeixen de diferents institucions com la Biblioteca Nacional de España, la Biblioteca Valenciana, l’Archivo Históric Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundación José Ortega y Gasset-Gregorio Marañón, de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España o la Biblioteca del Congrés de Washington.
La mostra és un ambiciós estudi del retrat fotogràfic espanyol, des dels seus orígens fins a les vespres de la Guerra Civil.
