Durant la realització del cens anual de tortugues autòctones del riu Canyoles, emmarcat en el Projecte Emys, Acció Ecologista-Agró ha localitzat este estiu exemplars de cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). La troballa s’ha fet en el llit sec del riu, i en un tram d’uns cent metres, prop del Lluís Alcanyís i de l’Antic pont del ferrocarril, actualment via verda.
La cloïssa asiàtica és un bivalve originari d’Àsia, Austràlia i Àfrica, amb una colonització ràpida i de llarga distància que, a través del transport de sentines, del comerç de recursos alimentaris, de l’alliberament d’esquer, de la indústria d’aquaris i de l’autoestop mediat per antropogènics, s’ha estés pels hàbitats d’aigua dolça d’Europa i Amèrica.
Les adaptacions del cicle vital i els trets reproductius d’este mol·lusc permeten que es formen densitats poblacionals massives quan envaeixen un nou hàbitat o després d’estar subjectes a estrés ambiental, convertint-la en una de les cent espècies invasores més perilloses del món.
La seua presència en els trams prospectats durant el Projecte Emys és, per tant, una mala notícia per al Canyoles. En conseqüència, Acció Ecologista-Agró ha informat de la troballa a la Conselleria de Medi Ambient, a la Confederació Hidrogràfica i a l’Ajuntament de Xàtiva.
Amenaces i impactes
Les cloïsses asiàtiques tenen un gran impacte econòmic i ecològic. Especialment per obstruccions en les canonades d’entrada i filtració d’aigua i danys a les plantes generadores d’electricitat per bioincrustacions, ocasionant problemes de gestió i pèrdues per a la indústria del turisme. Si bé les infraestructures fetes malbé per les qualitats destructives de la cloïssa asiàtica són costoses, però recuperables, les afeccions al medi ambient causades per este invasor poden ser irreversibles.
Els efectes negatius de la cloïssa asiàtica es noten més en les poblacions de mol·luscos natius, competint per l’aliment i desplaçant-los amb la seua activitat de bioturbació i excavació. Però, també poden afectar indirectament a la resta de flora i fauna en alterar la química de l’aigua amb els seus excrements i la deposició de petxines, augmentant la concentració de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de calci, respectivament. Estos canvis de composició s’han associat amb la disminució de les poblacions de macròfits submergits aquàtics, la qual cosa pot derivar en modificacions en tot l’ecosistema aquàtic, des del zooplàncton fins als ocells migradors.
Gestió de l’espècie
Els tres mètodes principals utilitzats per a controlar o erradicar les cloïsses asiàtiques establides, en funció de la invasió i la reactivitat, inclouen barreres bentòniques, dragatge per succió i mol·lusquicides químics en forma de potassi.
Se suggereix que la integració d’estos mètodes podria donar els resultats més efectius. No obstant, la realitat és que la implementació d’estes pràctiques de gestió són fiscalment costoses, requereixen tones d’hores de treball i comporten degradació ambiental.
