Que Santiago Grisolia ha segut una figura que ha trascendit més enllà de les ideologies i les idees per a guanyar-se el respecte de tots els valencians és un fet, especialmente al món de la Ciència i la Cultura valencianes. Així ho ha posat de manifest la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, qui ha qualificat el professor Grisolía com “una bellíssima persona i una referència indiscutible per a la ciència valenciana, espanyola i mundial”. Grisolía, llicenciat per la Universitat de València, va morir aquest dijous als 99 anys, després d’una vida dedicada a la investigació científica. Els darrers 25 anys ha estat el president del Consell Valencià de Cultura.
Mavi Mestre ha afirmat: “És, i serà sempre, un gran orgull per a la nostra institució que el doctor Grisolía es llicenciara en Medicina a la Universitat de València, i que formara part de la nostra comunitat universitària com a doctor ‘honoris causa’ des de 1973. Sempre formarà part de la nostra història”.
Santiago Grisolía va nàixer a València en 1923, i es va llicenciare en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d’obtenir el doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York amb Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació del diòxid de carboni, tema que ja no abandonà mai.
Va publicar més de quatre-cents treballs científics i al voltant de trenta articles divulgatius. Desenvolupà, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la urea i demostrà que la citrulina és un intermediari d’aquest cicle.
President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d’Investigacions Biomèdiques i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presidia el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els consells assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.
