El concejal delegado de Cultura Festiva, Pere Fuset, se reunió en la mañana de ayer con el presidente de Lo Rat Penat, Enric Esteve, y varios miembros de la junta directiva de dicha entidad, en un pretendido ambiente de cordialidad tras varios desplantes de la concejalía que dirige el propio Fuset. Así, el concejal catalanista ha manifestado a los la voluntad del equipo de gobierno de “colaborar con todas aquellas entidades que trabajan para impulsar el ámbito festivo de la ciudad de Valencia, tanto en su promoción, como en la difusión”.

Fuset ha intentado poner de manifiesto el trabajo de la concejalía de Cultura Festiva para abrir las tradiciones de Valencia y sus barrios a toda la ciudadanía y, en este sentido, ha puesto en valor el propósito del gobierno municipal para extender la colaboración a todas las entidades “que trabajan en su día a día para agrandar la cultura popular de la ciudad”.
Al mismo tiempo, Pere Fuset ha resaltado la apuesta del equipo de gobierno “por la transparencia, también en aquello referido a la concesión de ayudas, y en el caso de Cultura Festiva mantendremos los mismos criterios de claridad, de forma que cualquier ciudadano pueda saber a qué proyectos concretos se destinan las ayudas de nuestra concejalía”.
No parece que los directivos de Lo Rat Penat hayan salido demasiado contentos de la reunión, por cuanto lo trasladado por el concejal ha carecido de contenido real de encuentro y, en cualquier caso, se ha mantenido en su posición inicial sobre la cuestión lingüística, la defensa de una versión artificial y ajena a todo hecho diferencial valenciano y, por el contrario, más cerca de la posición pancatalanista.
EL DRET A RESISTIR
Por su parte, la entidad valencianista y su postura no se ha visto en absoluto modificada por la concurrencia a dicha reunión, remitiéndose a lo expresado en la declaración hecha pública el pasado día 7 de diciembre, y que reproducimos a continuación.
Contemplar l’Història de Valencia en el seu conjunt nos permet afirmar que la resistència ha segut l’arma que els valencianes han utilisat sempre contra tots aquells que, en el devindre del temps, han pretés destruir-la.
Resistència front a l’imperi cartaginés que intentà esclavisar-los; resistència front a l’imperi romà que necessità més de doscents anys per a transformar la seua personalitat; resistència front a l’Islam que pogué convertir-los a la seua religió pero mai transformar el seu modo de ser; resistència front als Àustries encabotats en destruir la seua llengua i cultura; resistència front als Borbons que anularen els Furs del Regne de Valéncia; resistència front als catalans que volen fer-nos desaparéixer subjugant-nos en el seu deliri de “països catalans”.
Hui, en els nostres dies, el procés de catalanisació de Valéncia, de tot el seu territori, pareix haver alcançat el seu màxim grau d’intensitat en trobar agents del procés de destrucció de la valencianitat infiltrats en gran part dels distints estaments socials.
L’Universitat és el primer motor de la catalanisació. Quan deuria de ser la guardiana més férrea de la nostra valencianitat, de la nostra cultura diferenciada, quan hauria de ser la formadora i forjadora dels grans defensors de la nostra història i de les nostres senyes d’identitat, se transforma, qui sap les raons, en la vanguàrdia d’un eixèrcit que se propon fer-nos desaparéixer negant la nostra existència i personalitat.
I també els governs valencians que, per ignorància, per càlcul polític, o per ser autèntics agents de la catalanisació, han propiciat un procés que a soles la voluntat dels valencians ha fet impossible.
Lo Rat Penat s’ha convertit en l’enemic a aniquilar, en l’adversari a destruir, per ad aquells que, segurament, no tenen massa neta la seua consciència. És un orgull ser l’adversari dels que atenten contra la Pàtria Valenciana. A pesar de les amenaces continuarem en el nostre camí. Perque ningú pot llevar-nos el dret a resistir.








