Del 8 al 17 de febrer l’Institut Valencià de Cultura programa al Teatre Principal de València, l’obra d’Arthur Miller ‘El preu‘, sota la direcció de Silvia Munt i amb les interpretacions de Pere Arquillué, Ramón Madalua, Lluís Marco i Rosa Renom. És una producció de Bitó amb el Grec 2016 i la companyia Focus.
L’obra fou escrita en 1968 i utilitza la referència dels devastadors efectes de la crisi de 1929, amb la història i els records de dos germans fills d’un empresari arruïnat, que resignat fou derrotat per la seua pròpia vida.
En paraules de la directora Silvia Munt «‘El preu’ mostra un coneixement excepcional de l’ànima humana amb el qual ens podem sentir tots identificats».
Cinquanta anys després d’haver sigut escrita, el plantejament de Miller té una vigència absoluta en la nostra societat que intenta recuperar-se dels efectes de la crisi de 2008, sense haver-ho aconseguit encara i afectada pel desconcert i una major desigualtat.
La directora Silvia Munt, porta a escena ‘El preu’, en el qual dos germans es retroben a les golfes de la casa familiar després de setze anys sense parlar-se. D’ací a poc temps la casa ha de ser enderrocada, i Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, i la seua dona Esther, convoquen el germà gran, Walter, cirurgià d’èxit a una trobada amb el taxador per decidir el preu dels vells mobles familiars. Tot va bé fins que els records fan despertar els fantasmes tancats en aquest vell àtic.
Hi ha diferents preus en ‘El preu’. Inicialment, el preu de què es parla és el dels vells mobles de les golfes en què va viure la família Franz en abandonar el pis que ocupaven fins al crack del 29.
Però també està el preu de la pròpia llibertat del germà que va decidir quedar-se a cura del pare, renunciant als seus estudis, el de la relació amb la seua dona, el de l’elecció del mateix destí, el de la fugida del seu germà per convertir-se en un cirurgià d’èxit, el de la renúncia de la mare abandonant la seua carrera musical i l’abandó del pare respecte a la seua pròpia vida, ancorat al seu passat i sense lluitar pel futur.
