En un gran ambient festiu, beneït pel bon oratge, més de 200 persones gaudiren el passat diumenge 1 d’octubre de la 4a Escaldà de raïm per a fer pansa al Gran Riurau del Mas del Fondo de Massarrojos. Una assistència que posa de manifest que aquest tipus d’actes recuperadors de la història i la tradició, tenen un gran atractiu entre la població, un paper pedagògic fonamental i un potencial turístic evident.
L’acte començava puntualment al migdia amb la lectura, per part dels membres de l’Associació Cívica Roll de l’Ametler de Massarrojos (organitzadora de l’Acte) i d’altres membres dels col·lectius convocants, d’un escrit de benvinguda.

L’escrit incidia en el privilegi de poder gaudir d’un espai tan típicament mediterrani, d’un entorn natural de gran valor paisatgístic i d’un patrimoni arquitectònic extraordinari presidit amb tots els honors pel riurau més gran del món. I feia una menció especial als propietaris del Mas, per la seua generositat i el seu admirable compromís amb el patrimoni i amb el poble. No obstant això, a la lectura també s’alertava dels perills i amenaces i de la imperiosa necessitat de protegir com cal tota l’àrea boscosa de masos, pedreres i jaciments arqueològics on es troba el Mas del Fondo i el Gran Riurau de Massarrojos.

Lluís El Sifoner, mestre de cerimònies de la jornada, presentava tot seguit el número 6 de la revista ‘Riuralogia‘, dedicada a l’estudi dels riuraus. Després d’això començava l’esperat moment de l’escaldà, amb la introducció, per part d’Héctor Cortina (propietari del Mas del Fondo), de la primera cassa plena de raïm de moscatell en l’aigua bullint de la caldera, acció mitjançant la qual el raïm es transforma ràpidament en pansa, sempre que després estiga cinc o sis dies estés al sol sobre els canyissos i es gire convenientment.
En aquest sentit, cal dir que l’existència dels riuraus es deu a la necessitat d’emmagatzemar ràpidament els canyissos quan l’oratge amenaçava pluja, ja que la humitat malbaratava el procés i els fongs feien malbé les panses.

La jornada va continuar amb un preciós taller de maquetes, on els xiquets varen poder reproduir, amb peces de cartró retallades, el Gran Riurau de Massarrojos. I es rematava amb un dinar per a 150 persones que tenia com a plat principal la caldera d’arròs amb fesols i naps (típica de l’Horta) i on no podien faltar les panses i la famosa coca cristina de Massarrojos.







